La regidora del Districte de Sant Andreu i d’Habitatge, Lucía Martín, ha penjat un vídeo a les xarxes socials on ha explicat que “està a punt d’acabar-se el mes i molta gent que viu de lloguer en el mercat privat està molt preocupada perquè no sap com s’ho farà per pagar el lloguer en els propers mesos”. En aquesta línia, ha remès al fet que la major part són persones que travessen situacions econòmiques “inestables i força precàries”.
Per tal d’evitar que algunes famílies quedin desemparades, Martín ha apuntat que l’administració pública local ha pres mesures per garantir que els llogaters de pisos públics poguessin pagar els rebuts. El que no diu al vídeo, però, és que el seu Govern no perdonarà aquestes quotes als inquilins. Només prorratejarà l’import d’abril, maig i juny al llarg dels 18 mesos següents. Dit d’una altra manera, si les persones que viuen en habitatges del parc públic de lloguer formen part de col·lectius de risc per se (per això van accedir a aquesta opció habitacional), l’Ajuntament encara els collarà més el cinturó durant 18 mesos consecutius. D’entrada només s’ha reservat un màxim de 5,5 milions d’euros en ajudes pels qui vegin caure els seus ingressos pel coronavirus i s’apunta a una possible revisió de les quotes en un futur.
Per tant, Martín no contempla la condonació directa de les quotes en el parc públic de lloguer del qual ella és la màxima responsable política, però el que sí que fa és exigir a altres que ho facin amb el mercat privat amb una “suspensió de lloguers”. Al mateix vídeo la regidora ha assegurat “haver-se assabentat” que “el Ministerio de Fomento està preparant una mesura” que permetria a les persones vulnerables “deixar de pagar durant quatre mesos”. “Però aquests quatre mesos generaran un deute que s’haurà de pagar prèvia petició i concessió d’un crèdit a l’Estat”, ha criticat a continuació, obviant la seva mesura.
Mentre que precisament Lucía Martín s’ha estalviat d’explicar per què la seva regidoria no condonarà els tres mesos als seus inquilins, sí que demana a l’executiu de l’Estat fer-ho amb pisos que directament formen part del mercat privat. “No té cap sentit que gent que avui està en situació precària i que encara ho estarà més perquè haurà perdut la feina o tindrà molts menys ingressos, li posem les màximes dificultats“, ha dit sense interpel·lar-se ni recordar que el seu partit també governa a l’Estat.
De fet, fins i tot ha convidat a l’administració central a pagar amb diners públics als petits propietaris, després de decretar aquesta “suspensió de lloguers per aquelles persones que estan en situacions vulnerables”. En paral·lel, també ha encarregat deures als grans propietaris privats i els ha assignat “assumir aquests impagaments, perquè tenen recursos per fer-ho”.
Traduït: el que reclama Martín al Govern de l’Estat és que faci el que ella no fa en el seu marc competencial. D’altra banda, amb la petició que encarrega als grans propietaris, tampoc predica amb l’exemple. Només hem de recordar que al gener l’executiu de Barcelona en Comú i el PSC es vanagloriava d’haver aconseguit aprovar uns pressupostos municipals que per primera vegada superaven els 3.000 milions d’euros. Per tant, els recursos per perdonar quotes existeixen. Una altra cosa és on els vulguin fer servir.
Endeudar a las familias que viven de alquiler es tremendamente injusto. Urge una suspensión de alquileres con ayudas a los pequeños propietarios y que por una vez sean los señores del tocho quienes se abrochen el cinturón y reduzcan sus beneficios. Me explico 👇 pic.twitter.com/70I8yAJqkF
— Lucia Martín (@Lucia_MartinG) March 29, 2020
En un altre ordre de coses, esdevé preocupant que la mateixa coalició que governa Barcelona (Comuns/Podemos – PSC), digui “assabentar-se” del que prepara el Ministeri de Foment, quan precisament els seus companys de partit estan al Consell de Ministres. A diferència d’altres regidors, Lucía Martín no és precisament nova en el món de la política per saber com funciona tot plegat. Va ser diputada d’En Comú Podem a Madrid entre 2015 i 2019, on fins i tot va arribar a ser portaveu del grup de Pablo Iglesias, actual vicepresident del Govern de l’Estat. Que la mateixa formació que governa Barcelona faci aquestes exigències públiques als seus companys de partit i es renti les mans de les responsabilitats pròpies, no fa més que evidenciar l’actual desgavell polític.
Dit això, el que ha de fer una regidora de l’executiu que percep una remuneració pública no és dedicar el seu temps a fer vídeos per xarxes amb aquest tipus de reclamacions. El seu partit no està a l’oposició, està a tots dos governs per aplicar la necessària suspensió de lloguers que reclama el Sindicat de Llogaters. Amb aquest tipus de publicacions virtuals, la ciutadania ja no sap si qui els governa se’n riu d’ells, o si directament assisteix al retorn de la vella política. Potser aviat tocarà tornar a assumir un d’aquells lemes que feien servir alguns que ara conformen “el Govern més progressista de la història”: Sí se puede, pero no quieren.
Fotografia | Ajuntament de Barcelona
