És ben cert, la vida és fantàstica si ho saps apreciar. Sovint en el dia a dia ens cabussem en nosaltres mateixos i ens cal que algú de fora ens ho cridi amb un to de veu ben fort: la vida és fantàstica!
Així ens ho diu en Dídac Bautista, un nano que fa primer d’ESO i està content perquè aquest any ha començat el curs a l’institut, per primera vegada ha compartit classe amb altres xavals. Ara, com tots, no pot anar a l’escola però a ell aquest canvi segurament no li és tant radical. Ha passat molts dies a l’hospital des que el van ingressar amb només tres anys per a una leucèmia. El temps transcorre d’una altra manera quan tots els dies s’assemblen, ell té vivències diferents de les dels altres infants i ho transcriu en un llibre preciós que fa d’altaveu dels seus sentiments i emocions: La vida fantàstica. Publicat per Estrella Polar en català i per Destino en castellà en una bonica i acurada edició, amb unes precioses il·lustracions de la Carme Solé Vendrell. Dic acurada edició perquè res no li és sobrer, només cal fixar-nos en les guardes del llibre, imatges que sovint passen desapercebudes, aquí ens hi hem d’aturar: amb lletra infantil hi ha escrites les paraules: doctors, infermeres, la meva mare, tota la família, auxiliars, voluntaris, germans, equip mèdic… és a dir tot l’entorn afectiu que l’ha acompanyat en aquest trajecte. Els textos son breus reflexions sobre què és per a ell la felicitat, el valor d’una simple màscara de tigre, un ós de peluix, o el significat de l’esperança i la il·lusió per viure. Les anomena “lliçons de vida d’un nen amb somnis”, i caram! quines lliçons que ens dona a tots plegats. Llegiu-les i em donareu la raó, sobretot en aquests dies tant especials que estem visquent.
*Els llibres comentats en aquesta columna els trobareu a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra
[…] Veure article aquí […]