La banda dels germans Pau i Júlia Serrasolsas, Ginestà, s’ha emportat el guardó al Millor disc de cançó d’autor 2019 pel seu àlbum homònim en els Premis Enderrock 2020. Un reconeixement atorgat via votació popular, que no fa més que evidenciar l’embranzida fulgurant de tots dos veïns de Sant Andreu de Palomar. Pel que fa als altres dos premis als quals estaven nominats, el de Millor cançó d’autor ha sigut per “Sota el teu balcó”, de Joan Rovira, mentre que el d’Artista revelació se l’ha emportat l’eurovisiu cantant d’Operación Triunfo, Miki Núñez.
A l’hora de recollir el guardó a l’escenari de l’Auditori de Girona, Júlia Serrasolsas ha dedicat el premi a tota la seva família, després de confessar que tots dos estaven “flipant bastant”. A més, també ha volgut “compartir el premi amb totes les dones que han estat nominades i també amb les que no han estat nominades; perquè si ja costa que et programin, imagineu-vos en un premi Enderrock”.
Per la seva banda, Pau Serrasolsas ha tingut un record amb el presos polítics i ha aixecat el càntic que clama per la seva llibertat a tota la sala de butaques, on també es trobava el president de la Generalitat, Quim Torra. Posteriorment, el músic ha volgut tenir un record amb els 20 joves migrats del moviment Tancada Per Drets de Girona, els quals estan tancats a la Universitat de Girona per aconseguir “pa, sostre, papers i treball”. De fet, abans de començar la gala, el mateix Serrasolsas els ha fet una visita com a mostra de solidaritat.
Cal recordar que tots dos germans van fundar anteriorment La Púrria, un tàndem que es va dissoldre de forma pública, però que en realitat va passar a reciclar-se amb el nom de Ginestà. Tal com explicaven cap a principis del 2018 a aquest mitjà de comunicació, el canvi va tenir com a objectiu “fer alguna cosa més ambiciosa, arribar a més gent i actuar davant de públics més amplis“, assegurava Pau Serrasolses.
En aquesta línia, l’originalitat de la proposta musical no buscava fer desaparèixer la cançó protesta, sinó que centrava a encaminar-la cap a estils més folks i pops. Una aposta que fins ara no havia tingut gaires referents en el panorama català i sobre la que el mateix cantant confessava mantenir-se “ideològicament fidel”.
Fotografia | Michal Novak
