Andreuenc de naixement, com els seus quatre germans, el polifacètic Fede Sardà no dubta en afirmar que és el que més gaudeix de tota la família. Als seus 66 anys continua animant les nits barcelonines a Luz de Gas, la sala que dirigeix i on fa de discjòquei, la professió a la que ha dedicat gran part de la seva vida. Però aquesta és només una de les seves múltiples facetes, perquè Fede Sardà és un tot terreny: campió d’Espanya de ping-pong, col·laborador actiu de diverses ONGs, informàtic i gran aficionat als escacs. Aquest dijous torna al seu Sant Andreu natal per actuar a l’Envelat amb ‘Big Mouthers’.
Com recorda la seva infància a Sant Andreu?
Els meus pares eren andreuencs de tota la vida, jo vaig viure allà fins els 25 anys. De petit vaig començar a jugar a ping-pong a la Lira i després als Catalanistes, però ho vaig deixar als 15 anys i ho vaig reprendre als 50, que va ser quan em vaig convertir en campió d’Espanya. En aquella època o jugaves a ping-pong o als escacs, que és el que vaig triar jo, sinó havies de fer sarsuela o teatre, com van fer els meus germans.
Encara manté vincles amb Sant Andreu?
Sí! Tenim un xat amb la colla d’amics que tenia als 15 anys de ‘Los Padres’, on vaig estudiar, i ens veiem cada mes per sopar o dinar. Tots es foten 15 pastilles pel colesterol, el sucre, el cor… Jo, com que no vaig al metge, passo i no paro de fumar.
Provenint d’una família humil, tots els germans Sardà han tingut èxit. A què ho atribueix?
Humil no, pobre, però en un bon sentit, estic content perquè nosaltres mai hem estat uns pijos. El meu pare era pagès i la meva mare va morir als 45, i llavors vam ser una família pobre i desestructurada. Als 15 anys ja em vaig posar a currar. La veritat és que jo també em pregunto d’on ve això del teatre de la Rosa o totes les coses que ha arribat a fer el Xavi, com ‘Crónicas Marcianas’…
Segueixen estant molt units?
Moltíssim. Ens veiem molt i no parem de riure quan estem junts.
Què opinen els seus germans de la seva professió? Ja tenen temps per anar als seus bolos?
Em tenen enveja perquè puc menjar-me una paella on vulgui i ells no, perquè tothom els demanaria fotos i s’acostaria a parlar amb ells. Diuen que sóc el que millor s’ho passa.
Té la intenció de seguir fent discjòquei durant molts anys més?
Vaig començar als 16 anys vaig, llavors treballava a molts llocs alhora, però encara no tinc cap intenció de deixar-ho. Foto els bolos que em dóna la gana i m’ho passo pipa, per exemple, vaig estar al tancament del Bulli i a la boda del Xavi Hernández del Barça, sense parar fins les nou del matí. Però els diners no els toco gaire, els envio al pare Manel.
Fan un tàndem molt curiós, el director d’un discoteca i un home d’Església…
Jo sóc ateu convençut i ell és un tio molt “cachondo”. A vegades fins i tot fa broma amb què no sap quin és l’ateu dels dos. Però és collonut, fa molts anys que fem coses junts, amb els sense sostre del Raval, visitem contínuament la presó…
I ja té temps pel ping-pong?
Em llevo a les 12h, a les 13h començo a entrenar fins a fer unes dues hores, dino i vinc a Luz de Gas, on m’hi quedo fins les 6 del matí per controlar que tot funcioni bé. Jo moriré treballant. No perquè sigui ambiciós, perquè m’agrada estar a l’empresa i viure-la des de dins.
Planteja una filosofia molt diferent a la dels empresaris del món de la nit…
No tinc res a veure amb aquesta gent que es promociona oferint “xupitos gratis”. No sé quin és el secret de Luz de Gas, però si he omplert durant 21 anys és perquè faig el que vull, i com sóc una persona normal, a la gent normal li agrada el que proposo. Aquí som una família, ens estem fent petons tot el dia.
