La nedadora África Zamorano serà la pregonera d’enguany

Possiblement, la pregonera més jove dels darrers anys. Amb només 21 anys, la nedadora olímpica África Zamorano agafarà el testimoni a l’actor Jordi Banacolocha i el diumenge 1 de desembre s’enfilarà al balcó de l’Ajuntament per donar el tret de sortida oficial a la Festa Major de Sant Andreu de Palomar. Una responsabilitat que, assegura, va rebre amb “moltíssima il·lusió”, tot i no haver esperat “mai” que des de la Comissió de Festes pensessin en ella.

“Sempre han anat a buscar persones amb càrrecs més importants i, que recordi, mai han sigut esportistes”, explica Zamorano a L’Exprés de Sant Andreu. “Al principi em va impactar, però després em va semblar molt guay que pensessin en mi”, afegeix. De fet, la jove nedadora andreuenca ja és un dels referents del nucli urbà, després d’haver-se classificat per competir als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro quan només tenia 18 anys i haver guanyat multitud de medalles des d’aleshores.

Com aquell qui diu, la seva carrera esportiva no ha fet més que començar. Un camí en la màxima exigència en el que sempre està acompanyada d’altres referents del Club Natació Sant Andreu, com Jessica Vall o Lidón Muñoz. “Ens vam conèixer al club i tot ho vivim juntes; no podria tenir millors companyes”, revela. Ara l’objectiu de totes elles és compartit: aconseguir la mínima per classificar-se pels Jocs Olímpics de Tòquio 2020.

Si més no, Zamorano subratlla que aquest objectiu tampoc vol que suposi cap trasbals per la seva vida fora de l’aigua. Més enllà de la piscina del CNSA, l’andreuenca és una veïna més, però amb un ritme de vida molt exigent: “M’aixeco a les 5:30 hores i a les 6:00 h ja estic entrenant; després cap a les 8:30 h vaig a la UAB en tren a estudiar Infermeria i en tornar sovint dino un tupper a les Rodalies per tenir temps de tornar a entrenar; ja al final del físic me’n vaig a casa o quedo amb els amics”, resumeix.

Segons confessa, el seu somni ara mateix és poder estar a Tòquio, però després dels JJOO creu que el ritme vital pot canviar: “Vull matricular-me de tot el curs d’Infermeria i no fer només algunes assignatures, pel que si m’hauré de saltar algun entrenament, me’l saltaré”. “La idea és centrar-me en la meva vocació, ja que si miro endavant… d’aquí a uns anys no em veig nedant, em veig com a infermera”, destaca.

A curt termini, però, pel cap ja li ronda el pregó que té mig preparat: “No vaig trigar ni 24 hores en començar a escriure’l; he mirat exemples d’altres anys i crec que parlaré una mica del que he fet fins ara a Sant Andreu, al club, què és allò que més m’agrada… i sobretot m’adreçaré als joves“, detalla. Si més no, també és conscient que, com ella, “els joves per festes només acostumen a sortir a les nits i a les hores del pregó dormen”, comenta entre riures.

En aquesta línia, Zamorano veu de forma “molt positiva” com la implementació de campanyes com el Punt Lila tenen un retorn positiu entre el jovent: “He anat a diversos concerts i sí que és veritat que es veuen coses que no agraden; pel que tenir un espai al qual dirigir-se i avisar trobo que està molt bé”, valora. Tot i això, la mateixa nedadora és conscient que “encara queda molt per fer” i que “sempre hi haurà de tot, però depèn de les persones que a poc a poc canviïn i cada vegada se n’adoni més gent per aturar determinades actituds“.

El que celebra, però, és que en el seu àmbit esportiu la paritat estigui molt més arrelada respecte altres esferes, com la del futbol o el bàsquet: “A la piscina hi ha molta igualtat, ara mateix les nedadores espanyoles com Mireia Belmonte o Jessica Vall són les referents i les que estan posant el llistó més alt, però potser d’aquí a un temps seran els homes”, contempla.

Una igualtat entre gèneres que espera que es pugui mantenir al llarg de tota la Festa Major. Una celebració, però, que potser algun dia arriba a comptar amb els seus grups de música preferits: “Sé que és molt difícil, però seria molt guay veure tocar a Sant Andreu Lágrimas de Sangre o Leiva“. Un desig complicadíssim, tot i que ella mateixa admet que no és fonamental per passar-s’ho bé: “La música és important, però el més important és passar les festes amb els meus amics de Sant Andreu”.