Oficialment no ha sigut el primer ple del nou mandat, però sí el que ha pres contingut polític. Una pressa de contacte pels nous consellers i una tornada dels veterans que d’entrada ha deixat millors sensacions que els consells plenaris de l’època Laia-Ortiz-Carmen-Andrés-Laia-Ortiz. El motiu? Les (encara) bones relacions entre els representants locals i les ganes d’entomar la nova responsabilitat de forma constructiva.
Mentre que els consellers repetidors sí que han apostat per marcar perfil polític, sobretot pel que fa als portaveus del PSC, Ivan Marza, d’ERC, Carlos R. Escuredo, i JxCAT, Anna Satorra, altres representants han optat per fórmules més conciliadores. Aquest ha sigut el cas del portaveu de Ciutadans, Marcos Rodríguez, qui després de treballar al llarg del mandat anterior amb el tosc de Jordi Obón, ara perfilarà el tarannà de la formació tot sol. Tot plegat, pel divorci de C’s amb Manuel Valls (la cadira de la seva formació, Barcelona pel Canvi, ha caigut en mans de la nova consellera Anna Garcia).
Segurament que els components de la plaça d’Orfila agraeixen que Rodríguez sigui qui continuï al capdavant de C’s. Al final, als passadissos del consistori sempre s’ha reconegut la bona predisposició al diàleg del portaveu taronja. Ara més rodat, Rodríguez promet marcar un perfil encara més conciliador, allunyat del que acostuma a efectuar la seva formació a altres cambres polítiques. De fet, no és agosarat assenyalar que el Rodríguez serà un bon referent per Anna Garcia, qui al ple ha pecat de ser novençana a la sala Andreu Cortines.
La sorpresa entre els consellers novells del mandat han sigut Isabel Loscos del PSC i Dani Gómez d’ERC. Mentre que Loscos ha aprovat amb nota totes les seves intervencions (s’ha notat que portava els deures fets de casa), Gómez ha exemplaritzat el que hauria de ser tot polític de proximitat. Sense llegir els apunts, el republicà s’ha marcat les millors intervencions de la tarda amb un discurs clar, reflexiu i ben trenat (sobretot, en la seva rèplica a la proposició de C’s d’incrementar els efectius policials). Encara que als consells plenaris es trobarà a faltar la cruesa política del cupaire Ivan Altimira, tot apunta al fet que la cadira que va deixar l’anticapitalista tindrà un altre gran orador.
Pel que fa als socialistes, un dels noms propis ha sigut el de Marza. Potser encara és aviat, però el portaveu del PSC ha fet un remarcable salt qualitatiu en oratòria respecte al mandat anterior. La seva millora en la defensa dels posicionaments, però, no l’ha estalviat fer de ‘poli malo‘ del Govern, en tàndem amb Jordi Gimeno dels comuns. Potser no tant per la seva manera de fer, sinó per la manca de cintura del seu executiu. Tal com succeïa anys anteriors, el nou govern de comuns i socialistes s’ha dedicat a tombar gairebé totes les proposicions i precs que ha presentat l’oposició. Una actitud que el republicà Escuredo no ha trigat a criticar: “Així no comencem bé el mandat”.
En un altre ordre, posar de relleu el paper de la portaveu de Junts per Catalunya, Anna Satorra. Mentre que al mandat anterior ja era la consellera del PDeCAT que articulava els discursos més elaborats, en la seva reestrena en solitari, però, ha tornat a cometre el mateix pecat: deixar-se emportar per les ganes d’atiar als colauers, sense acabar d’encertar les estocades. Si més no, Satorra ha tornat de l’estiu demostrant que se sent més còmoda amb les rèpliques (sense textos preparats), que no pas fent lectura de les encotillades proposicions o precs del seu grup.
Per últim, destacar l’aterratge definitiu de la nova regidora de Sant Andreu en Comú, Lucía Martín. Fet tot un nervi, per ara l’expressivitat li ha jugat molt a favor a Martín. La seva excentricitat no ha fet més que generar riures a la sala de plens, però encara està per veure com la regidora controlarà la gestualitat quan les coses es posin difícils. A més, el fet de formar part del nucli més dur i ideològic dels comuns i Podemos a Madrid, així com la seva llarga trajectòria d’activista, pot provocar més d’un xoc frontal amb la resta de consellers i agents socials del Districte de Sant Andreu (o fins i tot amb els seus socis socialistes).
Potser de cara als propers mesos, tan comuns com socialistes haurien d’intentar bastir una nova imatge de Govern. Aquell que s’escuda en qüestions tècniques i formals per tombar propostes de l’oposició, no sembla haver caigut en gràcia entre la resta de representants de la ciutadania (fins i tot alguna exposició dels motius per rebutjar un prec ha provocat riures irònics entre el públic). Dit d’una altra manera, fer ‘el abrazo del oso‘ a una oposició en minoria gairebé els pot aportar més rèdits (per incòmodes que els puguin ser), que no pas vergonyes (en el sentit estètic de la paraula). Tot i això, aquest nou mandat només ha necessitat de tres hores i mitja de ple per pujar el llistó dels darrers quatre anys.
Fotografia | Districte de Sant Andreu
