L’Església de Sant Andreu de Palomar ha iniciat aquest divendres les obres de restauració. Els treballs s’allargaran 12 mesos i se centren en la rehabilitació i consolidació de la cúpula i la llanterna, que són els elements més malmesos d’aquest edifici característic del paisatge de Sant Andreu. També es faran millores puntuals en la seva estructura.
L’actuació, pressupostada en 1,1 milions d’euros, està finançada pràcticament per igual entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona i l’INCASÒL (mitjançant el programa l’1% Cultural de la Generalitat). La major part d’aquests diners serviran per reparar les lesions que presenten la cúpula, la llanterna i el cupulí.
Més concretament, les actuacions repararan les esquerdes i les fissures en els galions de la cúpula i cupulí produïdes per la diferència de temperatura entre la superfície exterior de la volta i la interior degut a la radiació solar. Cal tenir en compte que aquest punt de la parròquia és el més exposat a les condicions climàtiques extremes, fet que ha comportat un desgast més pronunciat.
Les obres de restauració es basen en un projecte de Bis Arquitectes i s’han adjudicat a l’empresa Recop Restauracions Arquitectoniques. Preveuen dos tipus d’actuació: les intervencions primàries, que afecten l’àmbit de la cúpula , la llanterna i l’estructura que la suporta; mentre que les intervencions secundàries faran referència a la reparació i consolidació puntual de tota la resta de l’edifici. Per poder executar les intervencions prescrites es muntaran diferents bastides i una marquesina exterior.
L’església de Sant Andreu de Palomar està protegida urbanísticament, amb el nivell de protecció C, pel Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona. És de planta de creu llatina, de tres naus i amb una gran cúpula sobre el creuer, acabada amb un cupulí o llanterna. La façana, d’influències historicistes, destaca pel gran portal, que inclou la rosassa, i per la potent torre que el flanqueja. Tota ella està resolta amb pedra de Montjuïc, llevat de la torre, realitzada en obra de maó a cara vista.
L’església actual es va iniciar el 1850, probablement sobre restes d’una anterior d’origen romànic. Posteriorment, en la dècada dels anys 70, va prendre la direcció de les obres l’arquitecte andreuenc Pere Falqués i Urpi el qual va bastir les naus i la cúpula. L’any 1882 la cúpula es va esfondrar en un tràgic accident i a partir d’aquí la direcció de les obres i la reconstrucció de la cúpula la va prendre l’arquitecte Josep Domènech i Estepà, fent-la doble i afegint-hi una llanterna.
Domènech i Estepà també aprofitaria per projectar la façana actual que, en un principi, es resolia simètricament amb dues torres. Durant els fets de la Setmana Tràgica (1909), el seu interior va ser cremat totalment, i es va al cap d’uns anys. El punt final a la restauració el posaria l’andreuenc J. Verdaguer, amb les actuals pintures al fresc. Arran de les obres de construcció del metro (1965-67) es van produir noves afectacions l’edifici que van provocar importants lesions. L’any 1984-85 es van realitzar les darreres obres de consolidació, sota la direcció de l’arquitecte David Barrera Viladot.
El gentilici és ‘andreuenc’, ‘andreuenca’, no pas ‘sant andreuenc’