Al local número 2 del carrer d’Agustí i Milà s’amaga un d’aquells gabinets que anys enrere només es podria trobar al cor de l’Eixample de Barcelona. Padrós i Ribas Advocats és un despatx on, més enllà d’oferir solucions legals, també cerquen transmetre proximitat i confiança des del primer moment. De fet, la seva responsable, Mar Padrós, ens explica com fa un parell d’anys va decidir baixar d’un primer pis a estar a peu de carrer.
Amb quina motivació obriu l’oficina a Sant Andreu?
Vam començar amb el primer negoci en un pis a la plaça del Comerç, però amb els anys vam decidir agafar un local a peu de carrer. La intenció de baixar a la via pública era oferir més proximitat als clients i als veïns. Al final Sant Andreu no deixa de ser un poble.
És més fàcil treballar amb els veïns?
Picar a la porta d’un primer pis sempre dona més valor, que no pas entrar a un local comercial. Aquí hem volgut fer una mica d’street lawyers: obrir a peu de carrer per fer-nos visibles i perquè el client no tingui por de picar a la porta. És aquesta confiança la que fa que un gabinet guanyi qualitat humana.
Perquè la gran majoria dels advocats prefereix anar-se’n al centre?
El nostre ofici és molt tradicional i aquesta dinàmica també en forma part. Nosaltres en canvi hem volgut fer un canvi des dels colors del local, passant pel mateix logo de l’oficina. Crec que s’ha de modernitzar tot el sector.
El món en què s’acostumen a moure els advocats mai acaba de generar gaire interès als ciutadans. El món de la justícia acostuma a fer por?
Nosaltres estem per ajudar. Com que estem especialitzats en el dret civil parlem sempre de les persones. Òbviament quan algú va a un advocat és perquè té un problema relacionat amb herències o divorcis. Tot i això, sempre considerem que la primera opció ha de ser dialogar, arribar a acords i no judicialitzar els casos.
Seure i parlar.
Això és fonamental. A més, com també som ciutadans de Sant Andreu, creiem que podem oferir més confiança als veïns. Intentem fer menys desagradable el món legal.
La ciutadania coneix els seus drets o convivim en la desinformació?
Actualment tenim un accés molt fàcil a la informació a través de Google. Sí que és veritat que prèviament els veïns s’intenten informar, com ha pogut passar amb el tema bancari. Saben quins són els drets i què poden reclamar. Ara, en coses com les separacions o les acceptacions de les herències, la gent acostuma a anar més perduda. El que volen en aquests casos és que els facilitis els tràmits. Tot és pura burocràcia.
Com d’important és tenir un advocat de referència?
Nosaltres com no som una gestoria, funcionem sobretot pel boca a boca. Quan acabem un tema amb un client normalment perdem el contacte, però sempre hem d’intentar que quedi content perquè ens recomani a algú altre.
A Sant Andreu teniu la facilitat que no hi ha gaires advocats.
És cert, potser només som cinc o sis. Normalment ens agraeixen que hi siguem, perquè la gran majoria estan pel centre. D’aquesta manera no cal desplaçar-se. A més, sempre ens intentem adaptar als horaris laborals, pel que si hem de concertar una visita fora de l’horari comercial, també la podem fer.
És una comoditat que no ofereixen els grans gabinets.
Grans despatxos com Cuatrecasas o alguna de les Big Four porten sobretot empreses. Porten temes particulars? Sí, però segurament siguin els divorcis dels directius d’aquestes empreses. També existeix una diferència en els honoraris; no tenen res a veure.
Quin perfil de persona us acostuma a contractar els serveis?
Acostumen a ser sempre persones més grans de 30 anys, perquè per poc que et duri el matrimoni doncs ja has fet aquesta edat. A partir dels 30 o els 35 hi ha moltes separacions, però he arribat a tramitar el divorci de persones de fins a 70 anys. Pel que fa a les herències, malauradament toquen quan toquen i a l’àrea d’hipoteques o accidents de cotxe no hi ha cap perfil concret.
Quin és el principal handicap del vostre sector?
En aquest país hi ha moltíssima burocràcia. Només cal veure el moment en què es mor algú: s’ha d’escollir tot l’enterrament, ens informen dels mesos que tenim per liquidar impostos, l’obertura del testament… Tot són papers que la gent no vol fer en aquell moment perquè ho estan passant malament. Aquí la nostra feina és acompanyar a les famílies.
Podríem dir que també actueu com a psicòlegs?
Intentem fer-ho fàcil. Que el client es carregui de menys feina. Tot és molt dir, però quan treballem amb persones i famílies ens agrada sentir que ajudem a resoldre els seus problemes.
