Més enllà de sang, per les seves venes també corre saba. Marta Pérez és una d’aquelles joves que, en comptes de trencar les vocacions familiars, ha decidit continuar el seu llinatge al voltant del món de les flors. Fa només un any que va aixecar la persiana de Marta Floristas del carrer Gran de Sant Andreu, 385 i ja ha aconseguit que, només entrar a l’establiment, tot hagi recobrat una nova dinàmica respecte a l’antiga Bloome. Marta Floristeria transpira il·lusió i joventut.
Ha fet un gir de 180º respecte al producte que abans s’hi oferia en aquest local.
L’anterior propietari potser era més artificial. Nosaltres ens hem dedicat a recuperar la vessant més natural de les flors. Amb el que volem treballar sobretot és amb les plantes vives.
Quina és la dificultat que representa el canvi?
A les plantes cal cuidar-les com a les persones. Si els saps donar l’aigua i el sol que necessiten a cadascuna d’elles, tu mateix pots veure com t’ho agraeixen. També els afegim complements com peluixos, targetes, pins… Tot allò que ens demanin.
Heu modernitzat el món de les plantes.
Aquest ha sigut l’objectiu. En comptes de centrar-nos només en el client més gran, el que hem volgut fer ha sigut seduir al públic jove.
Des de quan fa que es dedica a aquest món?
És absolutament vocacional; em ve de família. Els meus avis eren floristes, els meus pares són floristes i jo ja sóc la tercera generació.
I ja des de ben jove amb botiga pròpia.
A mi el que em feia realment il·lusió era impregnar a les plantes part de la meva personalitat. Tot i això, el meu pare m’ha ajudat moltíssim perquè és qui té més experiència. Fins i tot es dedica a fer formació en centres especialitzats. La botiga és una suma del seu recorregut en aquest món i la meva voluntat de fer un producte diferent de la resta.
Quin avantatge té estar al carrer Gran de Sant Andreu respecte al centre de Barcelona?
Al centre et trobes amb un volum molt més gran de persones, però que sovint estan només de passada. El que hi ha sobretot són turistes que l’únic que busquen són souvenirs. Ara, també és veritat que hi ha grans empreses que sovint acostumen a fer encàrrecs pels seus treballadors.
Potser tot el que demanen és més ‘industrial’?
Sí. En canvi, a nosaltres quan ens encarreguen un ram de núvia potser estem diversos dies buscant les flors, estudiant com és el vestit de la núvia, l’entorn, la forma…
És aquesta proximitat la que busca el vostre client?
El que més valoren és l’atenció personalitzada. Tu pots comprar una planta a qualsevol lloc, però allà et venen la planta i després t’has de buscar la vida. En canvi, aquí t’expliquem com l’has de cuidar, on l’has de tenir, com pots evitar que es posi lletja, etc.
Les floristeries que queden a Sant Andreu pràcticament es poden comptar amb els dits d’una mà. Com està el sector?
Desgraciadament va a la baixa. Moltes floristeries han hagut de tancar, sobretot perquè hi ha altres botigues que han començat a vendre flors més barates, però de menor qualitat.
En canvi, la teva aposta sembla voler capgirar la situació.
No només volem que vingui la gent per les cerimònies, els enterraments o els naixements. Només agafar el local ja el vam reformar sencer. L’objectiu és anar molt més enllà i poder arribar al dia a dia de tots els veïns i veïnes.
S’ha trobat amb una manca d’interès entre els joves per les flors?
Potser sí. Des de petits s’hauria de fer més èmfasi en el fet de respectar les plantes. Són éssers vius i no se’ls pot fer segons quines coses, com arrencar-los les flors. Cal fer molta més pedagogia. Nosaltres mateixos hem fet alguna campanya en què regalem plantes als nens i els expliquem com fer-ho perquè els hi duri més temps.
Per què hem deixat de tenir plantes a casa?
És una tendència i és per culpa que no s’acostuma a tenir gaire temps per cuidar-les. Diades com la de Sant Jordi haurien de servir perquè la gent valori com de positiu és tenir contacte directe amb les flors.
