Aquesta setmana el Consorci de l’Habitatge de Barcelona ha fet públic els criteris per poder sol·licitar un dels 41 habitatges de fusta de la Fabra i Coats. Més concretament, la promoció que s’ha construït dins d’una de les naus amb l’objectiu de satisfer la demanda de lloguer per part de la gent jove. Si bé aquesta població es veu privada d’accedir a un immoble del mercat privat, a la pràctica l’ens participat per la Generalitat i l’Ajuntament tampoc els ajudarà gaire.
Els criteris que demana l’organisme estan fora de l’abast del gruix dels joves andreuencs. Segons es pot consultar a les bases publicades, si un andreuenc menor de 35 anys vol accedir a un dels habitatges de fusta que s’han construït a la Fabra i Coats, aquest haurà d’haver guanyat, com a mínim, 20.052 euros nets l’any 2017. Dit d’una altra manera, hauria d’haver ingressat un mínim de 1.666 euros mensuals, xifra absolutament allunyada del que cobren els joves que cerquen desesperadament pis.
Si es compara aquesta promoció amb una altra de protecció oficial al Poblenou, qualsevol interessat es pot adonar que gairebé li surt a millor preu l’opció del Districte de Sant Martí. Tal com estableixen les clàusules dels habitatges de lloguer de la Fabra i Coats, els interessats només podran dedicar com a màxim el 30% dels seus ingressos a pagar unes quotes que rondaran els 400 i els 500 euros. Preu que estan per sota del mercat, però que tal com denuncia l’AVV de Sant Andreu de Palomar, “no està dirigit al gruix dels joves, només a aquells que potser ja estan més a prop dels 35 anys i que engloben la renda mitjana barcelonina”.
Des de l’entitat subratllen que “la majoria de joves no poden optar a aquests pisos amb les condicions que ha establert el Consorci de l’Habitatge de Barcelona”. Tal com han declarat a L’Exprés de Sant Andreu, aquests immobles haurien de satisfer a aquella població que no pot accedir al mercat privat, “en comptes de dirigir-se a aquelles persones que ja tenen suficients recursos econòmics per negociar els lloguers amb els arrendataris”.
Davant d’aquesta circumstància, l’AVV creu que Ajuntament i Generalitat “obliden” a totes aquelles persones que cobren al voltant de 1.000 euros i que “hauran de continuar a la seva sort entre les feres especuladores”. A més, els representants veïnals denuncien que el Consorci ja hagi anunciat que obligarà als nous inquilins a pagar una quota comunitària de 80 euros mensuals; “una autèntica barbaritat”, consideren. La darrera vegada que el Consorci de l’Habitatge va intentar imposar una clàusula d’aquest estil a Sant Andreu va ser als veïns del bloc del Titànic del passeig de Santa Coloma. Aleshores la comunitat es van revoltar i mai va pagar les factures.
Per últim, des de l’entitat han tornat a denunciar el fet que cinc habitatges de la Fabra i Coats es destinin als artistes de la Fàbrica de Creació que gestiona l’ICUB, en comptes de servir d’immoble per la població barcelonina. “Creiem que aquests artistes residents s’haurien d’allotjar en els habitatges dotacionals de l’Ajuntament, no en pisos de dues habitacions que podria ocupar una família sencera”, opinen.
Mentre que els joves que vulguin sol·licitar un pis de la Fabra i Coats hauran d’haver
guanyat entre 20.056 euros i 45.117 euros nets l’any 2017, en el cas de les parelles formals el seu accés pot resultar més plausible, ja que tots dos haurien d’haver cobrat entre 20.672 i 46.512 euros. En el cas de les unitats familiars de tres membres, el barem va dels 21.561 euros als 48.513 euros i pel que fa a les de quatre membres o més, de 22.280 euros a 50.130 euros. Com es pot saber quants diners nets es van guanyar el 2017? Mitjançant la suma de les caselles de 415 i 435 de la declaració de la renda d’aquell exercici econòmic.
Protecció oficial per a quins?
La construcció mateixa de pisos a la Fabra&Coats és una bestiesa.
Com es poden construir i llogar pisos a un lloc que és un equipament cultural i que cada dos per tres hi ha concerts? Com es pot descansar a un lloc on tens música a tota òstia a la mateixa finestra del dormitori?
I, a sobre, són caríssims! …o amb accés inadequat per a qui podria suportar-ho, la gent jove…
20.000 eur per una parella no es cap bestiesa.
Equipaments culturals com dius es el que sobra. La resta d’habitatges al voltant no hi eren abans o que?