Aquest dimarts el Mercat provisional de Sant Andreu ha sigut l’escenari d’un inèdit espectacle de pallassos, el qual no ha deixat indiferent a ningú. Sobre què ha versat la interpretació còmica? Sobre els drets de les persones refugiades al món. O dit d’una altra forma, sobre com els productes alimentaris tenen més facilitats per traspassar fronteres que no pas els éssers humans.
Tal com ha reivindicat el tècnic del projecte Barcelona Ciutat Refugi, Pablo Peralta, “una reflexió crítica de la realitat no ha de ser únicament una cosa trista, sinó que també es pot reivindicar des de l’alegria“. Precisament, l’actuació de la parella de clowns ha anat encaminada a arrencar més d’una rialla: “Podem somriure i podem ser combatius”, ha recordat Peralta.
En aquest sentit, l’actuació a la instal·lació gastronòmica ha sigut la primera de les deu que es duran a terme als Mercats municipals de Barcelona. Al cap i a la fi, la intenció de l’activitat no és una altra que apropar el Dia Mundial de les Persones Refugiades a la ciutadania. “Una de les coses que ens vam adonar és que moltes vegades acaben venint a les activitats les persones que ja tenen alguna sensibilitat al respecte o que volen trobar més informació, fet que és molt interessant, però vam pensar que era necessari anar on està la resta de persones“, ha revelat el tècnic municipal en referència al mercat.
Ara bé, com ho han encabit en la quotidianitat d’un mercat? “Vam pensar en la mobilitat de les persones a les fronteres; mentre que les fronteres dels nostres països o Estats són absolutament permeables a les mercaderies que mengem diàriament, en canvi a les persones que les han conreat moltes vegades no les deixen passar”. “Són fronteres impermeables per a les persones i permeables per les mercaderies”, ha sintetitzat.
Per últim, Peralta també ha volgut trencar la imatge que generalment s’associa a la persona refugiada: “No sempre són les que mostren els mitjans de comunicació; a Barcelona la realitat ens diu que no vénen únicament de Síria, arriben d’altres països com pot ser Ucraïna o Centreamèrica i no només per guerres, sinó per orientacions sexuals o creences religioses“, ha posat de relleu. Unes persones que no només poden ser aquelles que són rescatades a les costes del Mediterrani, sinó que també poden ser “el nostre veí, a qui no veiem com a refugiat i potser realment sí que ho és”.
