És dimarts al vespre i les darreres voluntàries ja s’acomiaden de la Lina del Castillo, promotora de l’Associación Almohada del Corazón Barcelona. “Millor una tela amb colors alegres en comptes de plans, i tranquil·la que ja me les portes quan et vagi bé”, li comenta Del Castillo a la jove. Per avui ja han acabat, però saben que és tornaran a veure en un espai on sobretot es respira dedicació entre teles, fils i cotó.
D’aquest local del passeig de Santa Coloma, just a tocar on acaba el carrer Gran de Sant Andreu, setmanalment surten desenes de coixins que tenen com a destinació una dotzena d’hospitals d’arreu de Catalunya. En total, al mes són aproximadament uns 300. Però… què tenen de particular aquests coixins? “La seva forma de cor amb la V molt pronunciada, perquè així encaixen bé a l’aixella”, explica la promotora de l’entitat.
“Es col·loca sota el braç, descansa l’esquena i l’afectat no nota el rastre de l’operació“, comenta. Al cap i a la fi, la peça de roba tracta d’emplaçar la mama extirpada. La iniciativa va néixer als EUA l’any 2004, però no va trigar gaire a arribar a Espanya. De fet, Del Castillo es va fixar en aquest projecte per internet, mentre aprenia patchwork a casa seva. Si més no, van haver de passar uns quants mesos perquè el projecte passés de ser una idea a dur-se a la realitat.
“Vaig crear un esdeveniment i de seguida em va contactar molta gent per fer els coixins”. Concretament, era el 8 de març de 2014, Dia de la Dona Treballadora, “tot i que no ens vam adonar fins que estàvem totes cosint i algú ho va comentar; va ser molt maco, ens va encantar la coincidència“, relata. D’aquella experiència en van sortir 90 coixins que van ser donats a Oncolliga, la Fundació Catalana Lliga d’Ajuda Oncològica.
Una primera entrega que no seria l’última. De fet, l’entitat calcula que en aquests gairebé quatre anys de vida han regalat prop de 6.000 coixins a persones operades de càncer. Una dedicació, però, que sobretot està passant factura a la butxaca de Lina. El local, el material, la llum… tot ho posa ella; tot ho paga ella. “Sobretot necessitem ajuda amb les teles“, assenyala sense cap intenció de rebre només diners. L’ajuda vol que sigui sobretot material.
Ara bé, l’associació rep donatius? Sí, però “són molt baixos”, detalla Del Castillo. De tot el material, el 90% l’ha de costejar ella. Una dinàmica que tampoc busca resoldre a cop de subvencions, ja que “una subvenció m’ha d’ajudar, no m’ha de pagar el projecte“,opina. De fet, més que demanar, la seva principal dedicació és ajudar. I en aquest sentit, sempre respon afirmativament a les peticions, mai diu que no: “Ara tenim l’ICO [Institut Català d’Oncologia] a l’espera per servir coixins a Lleida, Girona i Tarragona“, avança.
El seu proper objectiu? Dur a terme una marató de persones cosint coixins a la plaça d’Orfila. Ara bé, tot sota supervisió de l’entitat, ja que tot i agrair l’altruisme de moltes persones, assegura que alguns materials no es poden enviar per com han sigut fabricats. “S’ha de vigilar la forma, el pes, el tipus de tela… hi ha alguns coixins que no es poden entregar a dones i homes que han passat una operació de càncer de mama i que acaben de patir un impacte psicològic molt dur“, confessa.
L’entitat, situada al número 19 del passeig de Santa Coloma, obre les seves portes a tots els voluntaris i voluntàries els dimarts al matí i a la tarda. “L’objectiu és que cap dona es quedi sense el seu coixí“, conclou la promotora.
Fotografia | Lina del Castillo, al seu taller de coixins / DGM
