Mirades anònimes i mirades il·lustres. Totes, plasmades sobre les pàgines del llibre ‘Memòries del Districte de Sant Andreu’, el qual ha editat Aigües de Barcelona. Al cap i a la fi, l’acte de presentació que s’ha dut a terme a l’Espai Bota de la Fabra & Coats ha servit per aplegar a veïns i veïnes que pel carrer se saluden, o bé que fan el cafè al Colòmbia. A aquells que feia temps que no es veien, o als altres que havien compartit lluites comunitàries.
Veïns i veïnes que, al cap i a la fi, han omplert d’idees i punts de vista un centenar de pàgines. Tal com ha assenyalat el responsable de la zona nord de Barcelona d’Agbar, Bernat Soria, la finalitat no ha sigut una altra que “oferir la història de Sant Andreu a través de persones amb mirada pròpia“. Microrelats i breus entrevistes que en el seu conjunt permetin reescriure la memòria dels carrers, places i cafeteries.
En aquest sentit, Soria no ha volgut deixar d’emfatitzar el fet que el Districte “en l’actualitat és un dels més dinàmics de la ciutat”. “Tossuts i persistents en la defensa del seu passat i en les reivindicacions del seu futur“, ha expressat des de la tribuna.
Cal destacar que el responsable de la companyia no ha estat sol sobre l’escenari. A la seva esquerra l’acompanyaven el ja reconegut internacionalment músic Joan Chamorro i la Maite Sanmiquel, qui ha sigut durant 32 anys professora de l’Escola La Pegaso. De fet, ella mateixa ha reconegut que, amb el pas dels anys, “la vida m’apropava aquí, [a Sant Andreu]”. D’un centre d’ensenyament de l’altra banda de la Meridiana al Congrés-Indians, i després a La Pegaso, ha rememorat qui fa escassos mesos va decidir prejubilar-se.
Una estada que més enllà de fer-la servir per devorar llibres al pati de l’escola i educar centenars de famílies andreuenques, també ha fet servir per fer vida i relacionar-se amb desenes de veïns i veïnes. Activitat també preferida de Chamorro en espais com el Versalles o l’Aromes. Si més no, del seu cas cal citar especialment com ha portat el nom del poble per tot el món amb la seva Sant Andreu Jazz Band.
“Sobretot a Brasil ens conviden per anar diverses vegades, o dels EUA a Nova York”, ha assenyalat. Indret del qual destaca un fet: “És curiós que allà et diguin que és meravellós el que fas, quan ells són el bressol”. Punts de vista d’aquí i d’allà que al final de l’acte s’han pogut intercanviar uns i altres entre copes de cava.
Va néixer i va viure al Carrer Malats 24 el 1940. Vaig estudiar al col·legi Ignasi Iglesias, vaig anar aprenent a La Maquinista. Vaig aprendre a tocar la guitarra flamenca, Sali rumb a Amèrica em vaig fer famós. Treballi costat de Dean Martin, Paul Anka, Sammy Davis i Judy Garland. Estic emocionat d’haver retrobat al meu estimat San andres i veig que hi ha encara aquest orgull i passió per aquest lloc meravellós. encara que molt ha canviat, veig que l’esperit aquesta viu i els meus 78 anys tenen encara records del cinema Atlantida al Bar Versalles i la Plaça d’Orfila. Gràcies per donar-me una alenada de les festes de carrer els tres toms i el estranyat olor de xurros