Any 2017. Les administracions públiques no lluiten per frenar el canvi climàtic. Aturar-lo ja és impossible. Si s’analitzen les línies polítiques, ara els esforços se centren a mitigar els seus efectes. I en aquest sentit, un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) resulta revelador. Segons assenyalen els investigadors, Sant Andreu es troba entre els nuclis urbans més vulnerables al canvi climàtic.
Segons els experts, la trama urbana andreuenca té, juntament amb Nou Barris i el Raval, una sèrie de característiques que la fan especialment sensible als efectes del canvi climàtic. Quins? Principalment el nombre d’edificis de baixa qualitat i l’alta densitat de població. A més, cal sumar un darrer ítem: Sant Andreu de Palomar és un dels nuclis on la seva població està més envellida (les andreuenques són les dones amb l’esperança de vida més alta).
Per aquest motiu, l’estudi planteja mitigar els efectes climàtics mitjançant la col·locació de paviment permeable a la radiació solar, en comptes de fer servir formigó o asfalt, així com construir noves edificacions que permetin generar corrents d’aire. En aquest sentit, les conclusions també assenyalen que l’enjardinament de la via pública i el color de les façanes poden ser elements clau a l’hora de generar uns habitatges més frescs. De fet, el Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC creu que es podria aconseguir abaixar el mercuri uns 2 °C si s’apliquessin aquests criteris adequadament.
A parer dels experts, els actuals plans urbanístics no tenen en compte les avaluacions climàtiques urbanes i climàtiques, tot i que l’augment de la calor afecta directament a la salut i a la mortalitat dels veïns i les veïnes. Circumstàncies que estan directament vinculades a la manca de vegetació urbana, la impermeabilització del sòl o l’ús de materials com el formigó que durant el dia absorbeixen la calor i que després a la nit la desprenen generant un efecte radiador.
De fet, l’estudi assenyala que les àrees urbanitzades pateixen una temperatura mitjana un 7,2% més elevada que les zones no urbanitzades, com ara poden ser les urbanitzacions residencials. A més, els experts estimen que l’increment de la temperatura nocturna mitjana durant els mesos d’estiu pot passar de 20 a 25 °C l’any 2050 com a conseqüència del canvi climàtic. Un augment que, adverteixen, pot provocar un increment de 3.000 morts addicionals a l’àrea metropolitana de Barcelona.
