Majoria de paperetes amb el ‘sí’ a la República Catalana, baixa participació. Aquesta és la conclusió que s’extreu després d’analitzar els resultats del referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre (suspès pel Tribunal Constitucional). Les lectures de les dades a les quals ha tingut accés L’Exprés de Sant Andreu són múltiples. Si més no, destaca el fet que al Districte només es va comptabilitzar el vot 1 de cada 3 veïns i veïnes que tenien dret a vot en les darreres eleccions generals. Si bé el cens universal pot distorsionar els resultats finals, la tendència general també dilucida el pols sobiranista de Sant Andreu.
Abans de repassar les dades que poden trencar alguns imaginaris, s’han de tenir presents una sèrie d’ítems: les instantànies de les llargues cues als col·legis electorals es poden relacionar amb els greus problemes tècnics dels sistemes de votació (algunes instal·lacions se’ls va tallar internet). I, a més, també s’ha de tenir present l’efecte embut, ja que molts dels votants es van presentar a primera hora del matí als locals (mentre que a la tarda la votació va ser molt més fluida).
En paral·lel, els cossos de l’Estat també van reprimir amb violència les votacions a tres col·legis electorals. A l’IES Joan Fuster, l’Escola l’Estel, l’Escola de Joves Trinitat Vella van requisar les urnes. En canvi, a l’Escola Ramón i Cajal els mateixos electors van decidir suspendre la votació per por a les càrregues policials. Aquest darrer factor, la por, també pot haver provocat que moltes persones que volien exercir el seu dret es quedessin a casa. Un ítem que, col·lateralment, va provocar que no s’escrutés cap papereta al barri de la Trinitat Vella.
Ara ja en clau de xifres, segons fonts vinculades directament a l’organització del referèndum, al Districte de Sant Andreu només s’ha comptabilitzat el vot de 35.585 persones. El que vénen a ser 1 de cada 3 veïns i veïnes del Districte. A Sant Andreu de Palomar, en canvi, el percentatge de participació es situa en un 41%. I en el cas dels vots afirmatius a la independència, l’1 d’octubre aquest van ser 15.735, mentre que en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya la suma de suports a Junts pel Sí i la CUP va ser de 16.810. Per tant, els votants clarament independentistes s’han reduït en més d’un miler a les urnes del poble (on no es va produir cap actuació policial).
Si s’atenen a les mateixes dades, el ‘sí’ a la independència va guanyar a Sant Andreu de Palomar amb un 87,6% dels vots escrutats, mentre que el ‘no’ es va quedar amb un 8,5%. En aquest cas, si s’atén a la suma de vots dels partits netament unionistes a les eleccions parlamentàries, d’aquests només haurien baixat al carrer 1 de cada 10 votants de PP + C’s + PSC (a condició que s’entengui que tots els simpatitzants de les tres formacions votarien ‘no’ a la independència).
En relació a la resta de barris del Districte, destaquen els resultats de Baró de Viver. Si bé pot sobtar que en aquest sector territorial el 85% dels votants van donar suport a la República Catalana, hi ha una segona dada que resulta encara més sorprenent: la participació respecte a les darreres eleccions generals només va baixar sis punts (a les Corts espanyoles va votar el 51% del veïnat, mentre que al referèndum va ser el 45%, tenint en compte el mateix cens).
En el cas del Bon Pastor el suport a un Estat independent va rebre el suport de quatre de cada cinc veïns (el resultat més baix al Districte), xifra que contrasta amb la del Congrés – Indians, on un 88% de les paperetes portaven marcat el ‘sí’. Si bé aquest darrer barri va ser on la independència va rebre un major suport, el percentatge resta per sota de la mitjana de Barcelona, on un 88,3% de les persones que es va dipositar la seva papereta a les urnes ho va fer per un Estat sobirà.
Després de la dura intervenció policial a l’IES Joan Fuster, el barri de Navas es va quedar amb un únic col·legi electoral operatiu: l’Escola Octavio Paz. En aquest cas, els ciutadans van votar per la independència en un 86%. Per acabar, destacar que a la Sagrera el 86,8% del veïnat va votar pel nou Estat, tot i que les càrregues policials es van emportar totes les urnes de l’Escola l’Estel.
