Si bé conèixer el patrimoni o els ingressos d’un particular pot resultar una tafaneria, en el cas dels càrrecs públics resulta una obligació legal. La ‘Ley del Suelo‘, coneguda popularment com a Llei Anticorrupció i impulsada per l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero el maig de 2007, obliga des d’aleshores a alcaldes i consellers de tot l’Estat espanyol a fer públics el seu patrimoni, els seus estalvis i fins i tot la seva declaració d’Hisenda. Entre aquests, la regidora del Districte de Sant Andreu, Carmen Andrés.
Cal destacar que la informació que publica avui L’Exprés de Sant Andreu no és cap exclusiva ni primicia. En realitat, els càrrecs electes des de 1985 estan obligats per llei a fer una declaració jurada dels seus béns. Ara bé, aquesta documentació restava guardada sota clau al calaix del secretari de l’Ajuntament. Si més no, des de la llei del Govern socialista (el mateix partit de Carmen Andrés) la informació ha passat a ser accessible a tots els ciutadans i ciutadanes (amb més o menys trabes).
Més concretament, l’article 75.7 de la ‘Ley del Suelo‘ estableix que “els representants locals, així com els membres no electes de la Junta de Govern Local formularan declaracions dels seus béns patrimonials i de la participació en societats de tot tipus, amb informació de les societats per elles participades i de les liquidacions dels impostos sobre la renda, patrimoni i, si escau, societats”. Tot i així, els consellers i regidors encara infringeixen la legislació antifrau en continuar sense publicar les seves declaracions d’Hisenda, 10 anys després de la norma.
I qui porta 10 anys com a regidora a la Casa Gran? Carmen Andrés. Sí, ella tampoc ha fet pública la seva declaració d’Hisenda, però com a mínim sí que es coneix la seva declaració de béns patrimonials. Tal com exposa a la butlleta, a data de 8 de juny del 2015 (inici de mandat) la regidora de Sant Andreu assegurava no posseïr cap immoble, ni vehícle ni ha cedit a terceres persones o entitats capital econòmic personal.
Si més no, per aquella data el que sí que tenia eren cinc comptes bancaris a La Caixa (tots amb una titularitat al 50%), els quals sumaven una quantitat de 26.000 euros. A més, Andrés declarava tenir un pla de pensions valorat en 24.000 euros i uns altres 11.931 euros en un fons d’inversió (participat al 50%).
Si bé a prinicpi de mandat la regidora formava part del bloc de l’oposició (els comuns governaven en solitari), la incorporació dels socialistes al Govern municipal també va repercutir en els seus ingressos. O dit d’una altra manera, Carmen Andrés va passar d’ingressar 78.832,54 euros bruts a l’any (uns 4.046,37 euros nets al mes) a cobrar 84.532 euros anuals. Això sí, en formular la coalició de Govern va decidir deixar d’ingressar les dietes i indemnitzacions als seus comptes bancaris per destinar-les “íntegrament” a organitzacions o entitats, “d’acord amb el compromís assumit pels regidors i regidores del Grup Municipal Socialista”, tal com es desprèn de la documentació.
Cal destacar que aquest gest no evitava (ni evita a dia d’avui) la despesa que suposen a les arques públiques aquestes dietes i indemnitzacions. Només que els 566 euros nets que cobrava per cada una de les 11 sessions anuals com a membre de la Junta de Govern Local i que abans els ingressava al seu compte corrent, ara els dóna a les organitzacions i entitats que decideix el seu partit. Un procés que també es repeteix en el cas dels 192 euros nets per les 4 sessions a les que assistia com a consellera del Consell Comarcal Barcelonès o els 96,05 euros nets per les cinc sessions anuals de la Comissió Informativa del Consell Comarcal del Barcelonès.
En tot cas, s’ha de posar de relleu que a principi de mandat el PSC va votar a favor de percebre aquestes dietes. Només si se sumen les indemnitzacions i dietes que va rebre a l’oposició Carmen Andrés en el primer any de la present legislatura, aquestes sumaven 8.795 euros de despesa a l’erari públic.
