A les 17 hores del passat 17 d’agost, una furgoneta arrasava La Rambla de Barcelona en el que sempre es recordarà com el primer atac jihadista a la capital catalana. Al seu pas, el terrorista se’n va emportar 13 vides. Entre elles, la de la Pepita Codina, resident a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) i històrica veïna d’un establiment comercial de Sant Andreu de Palomar.
A les dècades dels vuitanta i noranta, quan encara no s’havien extingit els comerços ‘de tota la vida‘, la Pepita i el seu marit Miquel regentaven una sastreria al carrer Gran de Sant Andreu, situada entre la Renault i el forn de pa Pelegrí. Tal com recorda una de les seves antigues amigues, la Marissa, tots dos sempre rebien a la clientela amb un somriure i “amb la cinta de centímetres penjada del coll, preparats per quan entres el senyor que toqués aquella tarda i així prendre-li les mides corresponents, o arreglar-li amb agulles la zona baixa del pantaló”, recorda.
Si bé la sastreria va ser una icona del carrer Gran, en traspassar el negoci van decidir marxar a Sant Hipòlit de Voltregà, localitat natal d’en Miquel i on havien de cuidar de la mare d’aquest per motius de salut. Anys després, la Pepita quedaria viuda, tot i que va fer de Sant Hipòlit la seva nova llar. Si més no, la seva vida es va apagar dissabte passat amb l’envestida inhumana d’una furgoneta a “la calle más alegre del mundo”, tal com va plasmar Frederico García Lorca.
Les mans de la Pepita van elaborar centenars de vestits de nuvis. Entre ells, els del marit i del pare de la Marissa. Avui dissabte seran les mans de la Marissa les que sostinguin una de les 70.000 flors de color vermell, groc i blanc que es repartiran en la manifestació del passeig de Gràcia. En el cas de la seva flor, aquesta tindrà un record especial per la Pepita, expressa.
De fet, quan la Marissa anava a la sastreria, la Pepita sortia del taller. Avui dissabte, però, serà la Marissa qui surti al passeig de Gràcia en homenatge a la seva veïna i botiguera de tota la vida. A Sant Hipòlit de Voltregà, els seus veïns i veïnes ja li han dedicat un homenatge a ella i a la seva filla. Sobre aquesta darrera, la seva vida no corre perill i evoluciona favorablement després d’haver sigut ingressada en estat crític amb diferents traumatismes. Desgraciadament, però, la seva mare i amiga de centenars d’andreuencs, ja descansa en pau.
