Avui, l’Alberto Güell ha sigut protagonista. 30 anys enrere, va perdre la seva mare a l’atemptat d’ETA a l’Hipercor. Només tenia 13 anys aleshores. Ara ja és pare de família, tot i que el record matern continua ben viu. Una memòria que avui ha pogut plasmar al Parc de Can Dragó.
El primer homenatge que organitza l’Ajuntament de Barcelona a les víctimes de l’atemptat d’ETA ha estat marcat per l’emoció. “Curt, però intens”, sintetitza Güell. A diferència d’altres vegades, a l’acte no hi ha hagut espai per als discursos. Ni les autoritats presents ni les associacions han fet cap declaració als mitjans. El protagonisme ha recaigut única i exclusivament en els familiars.
Familiars que per primera vegada han passat a la primera línia. “Ja era hora”, pronuncia el familiar de la víctima. L’acte ha substituït la tradicional solemnitat de faristols i paraules emotives per una actuació artística com a fil conductor. La peça, ideada per Àngels Aymar, ha posat com a pilar escenogràfic un total de 21 cadires. El mateix nombre de persones que perdrien la vida en l’atac terrorista.
Al voltant de l’objecte, les ballarines. Una pausada dansa ha fet rememorar artísticament com es va aturar el temps en els moments de màxima angoixa que es van viure en l’inesborrable 19 de juny de 1987. Només amb els seus moviments, les artistes han fet brotar les primeres llàgrimes entre els assistents
Posteriorment, els familiars han pres el relleu al ball. Un per un han anat deixant els objectes personals dels traspassats sobre les esmentades cadires. El silenci només ha sigut trencat per les notes a piano que havia situat al final de l’espai. En acabar, el monument Tall Irregular Progression, de Sol LeWitt, ha desprès un núvol de pètals de color vermell entre els aplaudiments del públic, periodistes i familiars.
Per tal de cloure el breu acte, familiars i autoritats s’han desplaçat fins davant de l’Hipercor. En aquest punt, han presentat el faristol on s’explica en català castellà i anglès el que va succeir al centre comercial del grup de El Corte Inglés.
Ara Güell demana que el record que no s’apagui. “Crec que ha sigut el millor homenatge que s’ha fet en 30 anys; espero que no ens hàgim d’esperar fins als 40″, ha assenyalat. Entre les seves mans tornava a dur el símbol de la seva mare. Segons ha explicat, era el que la feia sentir al seu costat.
