L’empresa propietària del centre comercial de La Maquinista, Unibail Rodamco Steam, ha emès un comunicat en el qual “s’oposa a l’ocupació directa” de l’Ajuntament sobre el terreny, i al·lega que aquest encara li pertany. La intenció del consistori és ocupar de forma anticipada el solar per poder agilitzar la construcció definitiva de l’Escola La Maquinista.
La nota de premsa considera que l’ocupació anticipada és “tècnicament inviable”. A més, convida a l’equip municipal a reprendre el pla de reparcel·lació que l’alcaldessa, Ada Colau, va suspendre al desembre del 2015. Per ells, “la solució més àgil i directa”. En opinió de la regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, una proposta “deficient”, ja que “incorporava la cessió del subsòl de l’escola i de l’espai públic” per a utilitzar-lo com a aparcament.
Segons els responsables del centre comercial, l’empresa “comparteix la preocupació i la necessitat de solucionar com abans millor la situació provisional de l’escola”, la qual porta ja nou anys en barracons. En cap moment, la nota de premsa esmenta que el consistori i Unibail Rodamco Steam fa 15 mesos que negocien sobre la matèria (sense arribar a cap acord).
Tal com ha anunciat, la companyia “analitzarà la pretensió de l’Ajuntament de Barcelona d’ocupar directament els terrenys de l’escola”. Una eina urbanística que, tal com va assegurar dimarts passat Sanz, no provoca “cap tipus de lesió a cap dret del privat”.
Si bé a hores d’ara el solar continua sent una cessió gratuïta que fa l’empresa a l’administració per emplaçar els barracons des del 2011, la modificació del PGM del 2014 dictamina que aquesta peça acabarà sent de titularitat pública. D’aquí, el salt en el temps que busca fer l’administració local per agilitzar la urbanització de l’equipament públic.
La nota distribuïda als mitjans de comunicació també incideix en què “la companyia sempre ha col·laborat amb diligència i transparència amb l’objectiu que es pugui construir com abans millor l’escola pública i es pugui desenvolupar tant l’habitatge de protecció oficial com les millores en mobilitat del barri“.
El que no esmenta el comunicat, però, és l’augment en un 40% de superfície comercial que pot dur a terme el centre comercial gràcies al pacte que va arribar amb CiU i el PP en el mandat anterior. Tampoc cita la construcció de les cinc torres de pisos privats que pretén comercialitzar, i en termes de mobilitat, s’oblida d’enumerar les places d’aparcament que té la intenció d’encabir en el subsòl del sector comercial que ampliarà. Només esmenta “l’oferiment” per “promoure un conjunt d’actuacions i millores en el projecte, en pro de l’interès públic i en favor del territori i el seu entorn”.
Segons va explicar la regidora d’Urbanisme en roda de premsa, els serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona s’han assegurat que el promotor privat no pugui aturar l’ocupació anticipada. Una de les vies que podria utilitzar l’empresa podria ser la del contenciós administratiu, però l’opció no surt ni esmentada en el comunicat publicat. En l’hipotètic cas que el presentés, però, l’executiu municipal no contempla la possibilitat que serveixi per suspendre el full de ruta de l’equipament.
Ara bé, el que pot provocar tenir de cul al centre comercial és un allargament dels terminis burocràtics en la reparcel·lació i la inscripció dels solars al registre de la propietat. En comptes de trigar entre cinc i sis mesos, els tempos burocràtics es podrien allargar fins als 8 mesos, aproximadament. Un perllongament que significaria la primera trava al calendari més optimista, que situava la inauguració de l’escola per l’any 2020.
Fem memòria.
…
Terrenys nacionalitzats durant el Franquisme. Patrimoni públic o espoli de postguerra.
Terrenys privatitzats durant la Democràcia, coincident amb l’entrada d’Espanya a la CE. Justificació: economia més competitiva en un mercat global. Liberalització econòmica i flexibilització financera a escala mundial, coincident amb una privatitizació coordinada de les empreses públiques.
Terrenys especulatius pel benefici de l’empresa privada, que permeten crear el Gran Centre Comercial més gran de Catalunya, i el trasllat de l’empresa ferroviària de capital extranger, per fer Trens de Gran Velocitat pel desenvolupament d’Espanya.
Ampliació de la concessió pel centre comercial, que és un èxit econòmic.
…
D’acord, el capital especula i urbanitza.
…
El dret a especular urbanísticament és una funció pública, el dret a especular aquí és resultat d’un dret concedit per l’estament polític. La política especula i l’urbanisme ho fa possible.
…
I l’escola? al capital no li importa. Només hi veu un mal negoci. La política no és social, és econòmica.
…
Aquest és l’urbanisme real, en un món supeditat a una economia mundial capitalista.