Raul del Moral viu amb un peu a l’avió i l’altre a Sant Andreu de Palomar. La seva música, també. A diferència de molts músics, ell es permet la llicència de composar, gravar, remasteritzar i vendre sigui on sigui. S’ho fa tot, encara que prefereix tocar acompanyat. “L’art es basa en compartir”, declara.
La feina ara l’ha centrat en musicalitzar l’obra del també polifacètic autor Josep Palau i Fabre, coincidint amb el 100 aniversari del seu naixement. Un recurs que l’ha ajudat a fer noves passes en la música del país i reviure l’obra de l’escriptor poètic. Aquest dijous, del Moral ha avançat el primer single del disc que presentarà el 18 de març a l’Ateneu Harmonia.
Acostumes a viure a la segona fila dels escenaris. Per què has volgut donar aquesta passa endavant?
La música és com l’esport. Si el jugador es queda a la banqueta, resta amagat i ningú l’acaba de conèixer. La forma que he trobat per visualitzar-me és aquesta: treure i crear un motiu per fer discos.
En aquest cas, amb Palau i Fabre.
Hi ha una fundació que s’encarrega de mantenir-lo viu i divulgar la seva obra. En el meu cas vaig demanar permís per fer els seus temes i ells m’han donat el seu suport. Tampoc ho faig per diners, sinó per exposició i visibilitat.
Per què t’interesses per ell?
Faig música molt diversa. Des del blues fins al hip hop. I un dia pensava en la manera amb la qual podria aterrar al panorama nacional. De cop i volta, em vaig trobar amb els seus poemes en català i ara són com un instrument més dins del disc.
La música et dóna per viure?
Sí, puc dir que visc d’això. Ara, sempre ha sigut a l’ombra. Darrere del teló. Però mentre l’altre dia preparava el disc amb l’Amadeu Casas, en fer-li un poti poti amb una cançó se’m va quedar sorprès de tot el que podia fer qüestió de minuts.
Explica’m això.
Em puc encarregar de fer tot el procés des de zero fins que arriba al carrer. Multitasking. Després els amics són els que em poden ajudar a aconseguir l’exposició pública.
I com a amic no només comtes amb el Casas…
Al disc també compto amb la col·laboració de la Judit Neddermann, que ara també viu a Sant Andreu, la Paula Giberga de La Folie… però el que li passa a Barcelona és que els sectors estan molt dividits. Hi ha la gent del blues, del jazz, del rap…
…I tu ets la persona que ha anat treballant per tot arreu, però que encara no ha trobat el seu lloc.
Correcte. Vaig fent, però necessito deixar d’anar als llocs on paguen poc i no et tracten bé… No és divertit i crema. Vull crear la música que li faci falta a la gent.
Què demana el públic?
Entrega. Tot i que sóc dels que pensa que hi ha molta feina educativa a fer. Algunes persones es gasten 50.000 euros en gravar un àlbum i després el seu seguidor se l’escolta amb els altaveus de l’ordinador.
Això és molt difícil de canviar…
Aquest és un país on la música no forma part de la vida quotidiana ni cultural de les persones. Si estiguéssim als Estats Units, Londres o França, mentre féssim el cafè d’un divendres a la tarda segurament estaríem acompanyats d’algú tocant. Allà sí que ho tenen incorporat a la seva cultura.
Tot i que a Espanya has estat a punt de tocar el cel del reconeixement filmogràfic.
Amb el documental de l’Andreu Buenafuente vam ser candidats al Goya com a Millor Música Original . Després no va tenir molta transcendència, tot i que més tard també li vaig composar la sintonia del programa ‘En el Aire’.
El teu camí, però, sempre l’has fet en solitari.
Trobo que és el més fàcil. La gent va molt ocupada i tots volen dur a terme els seus projectes personals. Afortunadament, he après a gestionar-m’ho tot sol.
Sort d’internet que de forma online pots difondre la teva tasca. Ara bé, ets més de casset o ets un digital pur?
Crec que s’ha perdut el romanticisme del casset i el fet de tenir l’art com a objecte físic. Abans tenies llibret i ho veies i llegies tot. Ara tot és el click. Escolto cinc segons i si no m’interessa passo a una altra cosa. Una vegada amb un grup vam editar dos vinils i la música només es podia trobar en aquest format. Mai es podrà trobar a internet. Aquest darrer disc, però, en part viurà a la xarxa virtual.
Fotografia | Raul del Moral acompanyat de la seva guitarra pels carrers de Sant Andreu / DGM
