Tot i l’anunci del desenvolupament del Parc d’Antoni Santiburcio de les Casernes per d’aquí a un any, els dubtes sobre la urbanització de la resta del projecte encara continuen presents entre els veïns i veïnes. Un d’aquests interrogants recau directament sobre la continuïtat de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios.
La seva presència té els dies comptats? Fins quan continuaran les desfilades paramilitars? Quins són els equipaments que han d’ocupar els seus terrenys? Més enllà dels discursos polítics favorables i contraris a la seva activitat, cal analitzar punt per punt l’actual situació urbanística.
Per sintetitzar la qüestió, s’ha de tenir en compte que actualment els exlegionaris ocupen dues parcel·les de les Casernes. En una primera tenen situat el seu local i en la segona practiquen les seves desfilades paramilitars. Cap dels dos elements estan vinculats entre si, pel que cal anar a pams si es vol entendre en quin context urbanístic es troba el cas.
Per començar, s’ha de tenir en compte que el local privat és propietat de la Hermandad. Per tant, en el suposat cas que se’ls vulgui fer fora, l’administració els hauria d’expropiar i indemnitzar-los. Ara com ara, la xifra que hi ha sobre la taula és de 30.000 euros públics. Quantitat que des de l’entitat rebutgen en considerar-la massa baixa. Però sobre aquest cas, el poder municipal té marge de maniobra? Segons sembla, no gaire.
El sòl on s’aixeca el local és propietat del Consorci de la Zona Franca (societat participada per l’Ajuntament, l’Estat i agents privats, amb intencions d’extreure benefici econòmic). Ara bé, el dret d’edificabilitat de la peça és de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat. I què ha de construir? Pisos. La seva responsabilitat és la d’aixecar la façana d’habitatges de la dreta de Torras i Bages mirant cap al passeig de Santa Coloma.
Cal remarcar que l’operació va ser ideada en plena bombolla immobiliària. En la cresta de l’onada especulativa, les administracions pretenien vendre centenars d’habitatges per generar plusvàlues i destinar aquests guanys al cobriment de les vies del tren. O dit d’una altra manera, la construcció del Parc Lineal de l’AVE es deixava en mans de la venda d’aquests pisos. S’entén el motiu de per què la trinxera de vies presenta l’estat que presenta? Continuem.
Si bé el responsable de construir els pisos és Barcelona Sagrera Alta Velocitat, la societat no passa pel seu millor moment econòmic. S’ha de ser molt optimista per creure que es durà a terme aquesta operació urbanística, quan a més, està participada en un 50% pel Ministerio de Fomento i un 25% per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona respectivament.
Per tant, el consistori té molt poca capacitat de maniobra en trobar-se en minoria. El exlegionaris no han de patir pel futur del seu local si la partida de cartes continua tenint una majoria de jugadors amb nul·les intencions d’apostar econòmicament pel projecte urbanístic.
Una vegada comprovada la complexitat que comportarà executar la façana de blocs de pisos que va des de la meitat de Torras i Bages, fins a la cantonada del passeig de Santa Coloma, passem a analitzar què s’ha de fer en els terrenys de les desfilades paramilitars. Aquest solar també pertany al Consorci de la Zona Franca, però a diferència de l’anterior, aquí és directament el seu gestor al no tenir cedit el dret d’edificabilitat a una segona societat.
Des del 2013, els 5.000 metres del solar estan cedits ‘a precari’ i de forma gratuïta a la Hermandad. L’acord es va prendre quan Xavier Trias ostentava l’alcaldia i la presidència del CZF. En aquell moment, l’alcalde va ser durament criticat des de l’esquerra per permetre la cessió a la polèmica entitat.
Ara bé, amb la pressa del poder per part d’Ada Colau, res ha canviat. I és que la presidència del Consorci no deixa de ser un càrrec honorífic sense capacitat de decisió. Aquest poder pertany al delegat executiu del CZF, Jordi Cornet, persona designada des de Madrid i que no té intencions de fer marxa enrere en l’acord signat amb els exlegionaris.
Les desfilades amb armes simulades depenen de si algun operador privat vulgui tirar endavant un projecte al solar. Segons el projecte de Casernes, l’espai ha d’acollir un equipament, però aquest ha de ser de gestió privada. Per tant, en aquell terreny no es pot dur a terme la construcció ni d’oficines (tal com sol·licitava l’AVV de Sant Andreu de Palomar), ni de cap altre equipament públic.
Quins pretendents pot tenir el terreny? Clíniques privades, fundacions com la Pere Tarrés, o ONGs com Intermón Oxfam, la qual ja va sondejar la possibilitat d’establir-se en aquest espai, però finalment va decidir fer marxa enrere. Segons el representant del CZF, Francisco Sensat, actualment hi hauria una empresa relacionada amb les residències d’estudiants (estil Melon District), interessada a desenvolupar l’edifici. En el cas que fos un operador turístic, el Peuat també permetria desenvolupar el projecte, ja que Sant Andreu forma part de la zona de creixement sostingut d’allotjaments turístics.
Però mentre el CZF negocia des de fa més de 10 anys amb possibles candidats… l’Ajuntament només pot mirar-s’ho des de lluny? No, en realitat pot fer alguna cosa més. La carta que pot jugar el consistori s’anomena ‘compra’. Com administració pública, la plaça d’Orfila (o la plaça de Sant Jaume) tenen dret a negociar directament amb el CZF l’adquisició dels terrenys. Fins i tot, una vegada obert el concurs públic, l’Ajuntament té dret de tempteig per avançar-se a la resta de propostes privades.
L’inconvenient? El preu a pagar. La compra dels solars comportaria un important sacrifici a les arques públiques municipals. Un problema, però, que al cap i a la fi es tracta d’una qüestió de prioritats polítiques. Si l’Ajuntament no compra el sòl al CZF, difícilment es podran fer fora als exlegionaris del seu local i dels terrenys que tenen cedits.
