Ho han aconseguit. Els veïns i veïnes han impedit el desnonament de la Mònica i la seva filla. Una cinquantena de persones han barrat el pas a la comitiva judicial i aquesta ha decidit suspendre’l. Entre llàgrimes, la Mònica ha aconseguit guanyar temps per trobar una alternativa habitacional més assequible per la seva butxaca. Ara com ara, ella i la seva filla podran dormir unes quantes nits més als seus llits.
Després d’intentar executar una sèrie de desnonaments a altres barris de la ciutat, la comitiva judicial s’ha presentat a les 11:15 hores aproximadament. Tot i anar acompanyada per una parella dels Mossos d’Esquadra, els representants judicials pràcticament no han pogut arribar ni a visualitzar el portal de la Mònica pel conglomerat veïnal que el custodiava. Un escut humà en el qual s’han sumat els representants polítics d’ERC i la CUP – Capgirem Barcelona, així com dos membres del govern de Barcelona en Comú.
Que s’hagi suspès el primer llançament no vol dir que s’acabi el procés judicial. Els ponts de negociació amb la propietària estan trencats. Cap proposta formalitzada ha convençut a la titular del pis. Fins i tot l’Ajuntament es va comprometre a pagar una part de la quota mensual. L’estratègia? Guanyar temps fins que el poder públic pogués reallotjar mare i filla en un habitatge de lloguer social. La resposta de la propietat, però, sempre ha sigut la mateixa: no.
Per aquest motiu, la Mònica ja sap que algun dia haurà de marxar del pis. Amb els 800 euros que ingressa al mes no li arriba a pagar els 620 del lloguer, les factures de la llum, el menjar ni les despeses escolars de la seva filla. El desnonament, tard o d’hora, s’executarà. Però ara el jutge haurà de determinar una nova data pel segon llançament. Des de la Plataforma 500×20 esperen que sigui temps suficient per trobar l’alternativa.
El cas pujarà aquest mes de febrer a la taula d’emergència. A l’haver una menor, és fàcil que els serveis socials de l’Ajuntament puguin aconseguir l’avançament de les claus d’un habitatge protegit. És més fàcil, però tampoc segur. De fet, en el cas que no s’hagués pogut aturar el desnonament d’aquest matí, probablement totes dues haurien d’haver passat les nits en una pensió.
Sobre aquesta darrera possibilitat, la Mònica ja havia pensat com fer-li encaixar la situació a la seva filla i única familia. “Si marxem, li diré que hem tingut la sort d’anar-nos a viure a un hotel”, comentava ahir al vespre. No ha calgut. Avui, la jove estudiant de primària tornarà a casa seva quan surti de l’escola. Com qualsevol altre dia. Com si no hagués passat res al seu portal número 368 del carrer Gran de Sant Andreu.
David, dius ‘Després d’intentar executar una sèrie de desnonaments a altres barris de la ciutat…’. Bé, Sant Andreu de Palomar no és cap “barri” de cap ciutat, a males males, si de cas, un ‘districte’. En realitat Sant Andreu de Palomar és el nostre poble.
Benvolgut Xagori,
sobre el que ens comentes, a l’hora de redactar volíem deixar constància que anteriorment la comitiva havia visitat ‘altres’ barris de la ciutat. En cap moment, incloem a Sant Andreu en aquests ‘altres barris’. Tal com podem, intentem ser curosos en tractar a Sant Andreu de Palomar com a poble.
Disculpa la possible confusió de sintaxi i rep unes cordials salutacions.