Xavier Palos: “No convé un comerç concentrat al carrer Gran”

Als moviments socials els fan bategar la unió de diferents motors que treballen colze a colze. A Sant Andreu de Palomar un d’aquests motors imprescindible és el de Xavier Palos Ezquerra.

 

Tot i arribar al territori amb més de 20 anys, al cap de poc es va començar a implicar a l’Ateneu Llibertari de Sant Andreu, el que després agafaria el nom de l’Harmonia, fins que el projecte va acabar el 1986, “d’aquell projecte agafa el nom l’actual ateneu, és memòria històrica”. Tancat va anar a viure a Nou Barris, per retornar després al Palomar on ja hi porta 18 anys. La seva llista de moviments on ha estat involucrat és de les que indiquen que et trobés davant d’una persona amb un fort compromís: Associació de Veïns, 15M, Ampa del Mestre Gibert, coordinadora d’Ampes, Associació de comerciants, cooperativa el Trebol… També és un dels impulsors de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) i membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Tot a la recerca d’una coherència vital que en part lliga amb els seus inicis llibertaris dels que diu conservar el procés assembleari, les ganes de no estar encasellat i l’esperit antiautoritari.

Com ha estat el teu transcurs als moviments socials?

He mogut molts aspectes, però sempre vinculats amb el territori i amb Sant Andreu. Sobretot temes de cooperativisme que és el que considero el  meu fil conductor. Buscar una forma més interessant de transformar l’economia. He estat 20 i pico anys a l’oficina de missatgeria que com a carrera i ofici no existeix. De mourem al món del Trebol, que és la primera missatgeria de l’Estat espanyol que utilitza missatgers en bicicleta, i d’utilitzar vehicles elèctrics acabes tenint relació amb el moviment ecologista. Al final, en el local de Trèbol es crea una cooperativa de consum ecològic, la Trenta Panxa. I ara en aquests moments la meva feina és coordinar la Fira d’Economia Solidària que es fa a la Fabra i Coats cada any i estic com a coordinador de secretaria tècnica de la Xarxa d’Economia Solidaria de Catalunya.

Que és el que et mou a aquesta implicació cooperativa?

Suposo que és una certa obsessió a ser coherent amb el que penses. A vegades s’aconsegueix, jo no ho he aconseguit al 100%, però hi ha moltes contradiccions. Però si que des de jove estava criticant les formes jeràrquiques, al patró, i reivindicant que les coses havien de ser més participatives i horitzontals. Estava acostumat que a l’hora d’opinar, en processos assemblearis, tothom val igual que tothom. Què millor que la contradicció que tenia a nivell laboral de ser part d’una empresa privada, canviar-la formant una cooperativa. Aquesta les contradiccions de com treballar te les soluciona – encara que també tingui contradiccions- i per altra banda, en l’àmbit activista també estàs incidint en la comunitat i participant. Al final, els dos camins anaven en paral·lel i s’ajunten.  Ser cooperativista no només és una feina, sinó que és alguna cosa més. Té molta relació amb bastir una economia solidaria davant el sistema capitalista que volem transformar. Una economia al servei de les persones i sostenible.

Parlaves de la importància de l’arrelament al territori…

Qualsevol empresa, com a  mínim com l’entenc jo, ha d’aportar al territori. Està generant una riquesa i aquesta ha de repercutir com més a prop millor. També és interessant que es faci de la manera més continuada possible, no com a l’empresa capitalista que marxa en el millor moment. Una deslocalització en una cooperativa no té sentit. Som persones que estem treballant també. Quin sentit té marxar al Vietnam o al Marroc per reduir costos, perquè els socis són a la vegada treballadors.

Sant Andreu és històricament un barri cooperativista?

Depèn de quines èpoques. A principis del segle passat sorgeixen moltes cooperatives històriques com l’Andreuenca o el Flor de Maig que tenia sucursals en diferents llocs. Però tot això queda truncat per la dictadura Franquista. Aquell era un cooperativisme obrer, fet perquè els treballadors tinguessin millors opcions, sobretot de compra. Té força, la prova d’això és que hi ha una influència en centenars de socis que podien tenir o l’edifici que hi ha al costat de la farmàcia de Plaça Comerç que era de l’Andreuenca. A principi de segle, amb un patrimoni fort com aquest, la cooperativa no era només un lloc de compra, era un lloc social, de trobada, de teatres, tallers, conferències. El paper de cooperativa es podria ajuntar més amb el d’ateneu. Feien una funció cultural i de formació al soci.

I després de la dictadura?

Durant la dictadura és el desert i poc a poc a partir dels setanta comencen a sortir les estructures cooperatives, gota a gota, però que no tenien el fet transformador aquell. No tenen un marcat caràcter anticapitalista, la majoria, sinó d’ajuntar-se amb gent per buscar-se la vida perquè sol no es pot. De fa una dècada cap aquí si que hem notat un canvi en la manera de pensar. Gent que es planteja que no vol ser un xiringuito més de l’economia capitalista, sinó que el que vull és canviar-lo. El gran boom, alguna gent portaven molts anys fent-lo, però gràcies al 15M el cooperativisme ha agafat més ressò popular.

Quin pes té Sant Andreu?

No és Sants, però bé, aquí tenim la gran sort que fem la FESC i això fa que a la gent ja li sona què és economia solidària. Tenim també entitats què porten molts anys treballant en aquest món. El que agrupa les entitats del districte és la XES de Sant Andreu. Estem parlant d’una dotzena d’entitats, tenint en compte que no hi son totes i que vam començar fa quatre mesos. El que volem fer amb la XES, no és ser una sucursal de la XES catalana, sinó una reunió de socis i entitats per participar i difondre entre el veïnat les activitats de les pròpies entitats o participar de campanyes amb les que estiguem d’acord, com la campanya contra el TTIP o la d’aturar l’educació financera a les escoles. També fem feina interna de formació entre la pròpia organització, perquè som entitats de com a molt 50 persones.

Perquè vau decidir fer el FESC a la Fabra i Coats?

Alguns diuen que és perquè jo era de Sant Andreu. Però no, és perquè era al principi de tot quan feia poc que la Fabra i Coats estava oberta. Va ser de les primeres activitats multitudinàries. El primer any que ho vam fer, ara farem la 6a, la gràcia era el lligam amb la Fabra i Coats és que si estavem denunciant una economia especulativa, la Fabra, tot i no ser una cooperativa, era una economia productiva. Quedava bé a nivell visual i la gent que estava a la coordinació ens van facilitar tot per poder-ho fer allà. El primer any estàvem espantats per lo gran que era, però ara se’ns ha quedat petita i sort que podem utilitzar carpes per l’exterior.

Us sentiu prou recolzats pel Districte?

Mai és prou recolzament, sempre demanem més. Com a FESC estem contents, ens donen suport. Però per nosaltres és insuficient la part de difusió i promoció. Han de tenir en compte que la cooperativa té una serie d’avantatges, que aporta a la integració social, que de cara a competir al mercat tenen unes dificultats. Demanem que si editem un mapa de les entitats, doncs que ens puguin ajudar a fer la difusió, o un punt d’informació, o que tenir magatzem o lloc on reunir-nos. Tenim la sort de l’Harmonia, però això és un desert d’equipaments.

Com a persona que ha estat dins de l’Associació de Comerciants, com veu la situació del comerç local?

El comerç local té uns grans reptes. Cal crear més lligams de cooperació intercomercial perquè és pugui fer una oferta variada en comparació als grans centres comercials com la Maquinista, l’Heron City, o el que es pensava fer a l’estació de l’AVE. Els comerciants petits hem de buscar formes d’unió entre nosaltres per poder donar sortida a coses com la formació, la interlocució amb l’administració, no estar desemparats i reforçar-nos. Si no hi ha petit comerç el territori es veu molt afectat, el petit comerç dona vida. No convé un comerç concentrat al carrer Gran o a Fabra i Puig.