“Senyora, és pitjor vostè que els nens”, recrimina una persona del públic a una dona que s’ha saltat el cordó de seguretat per agafar dos caramels. Un de llimona i l’altre de cola. La bossa la porta ben plena. I mentrestant, la trentena de carros dels Tres Tombs van passant pel seu davant. Altres, en canvi, ni se’n preocupen de les llaminadures que impacten sobre les seves jaquetes que al sol casi no fan falta. Prefereixen gaudir dels cavalls que cavalquen per on habitualment només circulen cotxes.
Centenars de quilos de caramels s’entrecreuen entre les carrosses i el públic. Els qui millor s’ho passen, però, són els polítics. La tribuna de les autoritats llencen el sucre a mans plenes contra les entitats que desfilen i aquestes se’n tornen. Segurament, alguns amb més malicia que no pas d’altres, tot i que en el joc de nens les ideologies polítiques queden oblidades.
L’organització vigila que els més petits, en el seu afany d’aconseguir com més quilos millor, no acabin sota les ferradures dels animals. Alguns en fan cas; d’altres no tant. Però entre els nens i nenes que no aixequen ni cinc pams del terra, també s’entreveuen àgils mans amb la pell més desgastada. Tot i els anys a les esquenes, hi ha avis i àvies a les quals no sembla costar-los gens ni mica ajupir-se. Els dolors desapareixen i les mans plenes dels dolços profetitzen una conversa seriosa amb el metge de capçalera.
Mentrestant, els cavalls fan via i allarguen el recorregut per tal de creuar tot Sant Andreu. Llarg circuit, però, que acaba per provocar un major distanciament entre algunes carrosses del que hauria de ser habitual. Una nota negativa que, per contra, permet a la gent gaudir més estona del carrer ple de vida, que no pas en les rutinàries jornades que es reiniciaran demà quan torni a sortir el sol.
