Sant Andreu viu atrapat entre tres grans vies d’accés a Barcelona: la Meridiana, les rondes i el corredor ferroviari. Aquestes infraestructures configuren una frontera urbana que aïlla els barris entre ells, però també generen conseqüències funestes per a la mobilitat, el medi i la salut de les persones.
L’impacte d’aquestes vies ràpides es veu accentuat per la proliferació de grans superfícies comercials que fan una perfecta simbiosi amb el vehicle privat. De fet, són aquests fàcils accessos en cotxe, junt amb la disponibilitat de sòl, el que han incentivat que la rodalia de Sant Andreu de Palomar concentri tan ingent quantitat de grans centres comercials: la Maquinista, Heron City, El Corte Inglés o Hipercor.
És a dir, si primer es va decidir que Sant Andreu seria territori de trànsit per entrar i sortir de Barcelona, després s’hi va sumar que seria receptor d’empedreïts consumidors motoritzats. I encara és hora que algú encarregui un estudi sobre quin impacte ha tingut en la mobilitat la implantació d’aquestes grans cadenes de distribució. De Porcioles a Trias, passant pels socialistes, mig segle de setge automobilístic.
D’entrada, els carrers adjacents a les grans superfícies i els accessos a les principals vies de comunicació, sovint es congestionen en els dies de màxima afluència comercial, cosa que ocasiona problemes de circulació i tota mena de sorolls i molèsties als residents, vianants i ciclistes.
A més, conseqüència d’aquest enorme trànsit de vehicles que han de suportar la Meridiana i les rondes, és la cronificació del seu efecte de frontera urbana. Ja podem anar fent reformes «humanitzadores», que mentre el flux de cotxes no minvi, seguirem igual o encara pitjor, més congestionats.
Per postres, tenim la pol·lució de l’aire produïda per les emissions de gasos contaminants. Els cotxes són un enemic directe d’un bé comú indispensable per a la vida com és l’aire que respirem. Sovint es superen els valors límit de contaminació atmosfèrica que estipula la legislació comunitària i en conseqüència cada cop patim més malalties cardiorespiratòries per la mala qualitat de l’aire.
Al darrer Ple de Districte es va aprovar una proposició de la CUP-Capgirem Barcelona per a redactar un Pla d’Usos Comercials, que entre altres coses ha de limitar l’obertura de més superfícies comercials de mida gran o mitjana. A banda que pot esdevenir un element que freni l’ampliació de la Maquinista, també hauria d’impedir que es donés llicència d’activitat al futur centre comercial que es pretén fer a la futura Estació del Tren d’Alta Velocitat a la Sagrera (si és que mai es reprenen les obres), i ensems mitigar l’increment de cotxes a la zona.
Sant Andreu no pot suportar cap centre comercial més, perquè tampoc pot absorbir més volum de trànsit. Cal un gir radical en l’actitud del govern municipal pel que fa als grans centres comercials. De la política d’afavorir la implantació, mitjançant requalificacions i llicències, cal passar a reglamentar i gravar per reduir les dimensions d’un model comercial que depèn tan estretament del cotxe.
Estic totalment d’acord amb el que planteges, David. Els veïns i veïnes de Sant Andreu ho patim abastament. La destrucció del petit comerç, que ofereix un servei de qualitat i vertebra els barris és contínua, malgrat el que las institucions diuen.
En relacióió a la contaminació de l’aire mai es fa esment dels avions que fumiguen el cel, desfent els núbols i creant una mena de campana que impedeix que penetri la radiació solar i marxi la contació atmosfèrica. D’aquest tema no se’n parla mai. Hi ha una denegació organitzada per part de les administracions que fa que no donem crèdit al que veiem amb els ulls.