Els Reis, els amics i amigues invisibles, el tió, entre d’altres esdeveniments i tradicions nadalenques fan que aquestes siguin, sens dubte, unes de les dates de l’any amb major volum de consum, materialitzat en forma de compra de regals, de menjar o de begudes, de consum energètic, de compra d’ofertes d’oci i lleure…
Així ho evidencien les valoracions en clau econòmica que ofereixen després de cada campanya les entitats comercials arreu la ciutat i també les xifres de l’impacte sobre el medi ambient que deixa darrera seu el Nadal. Només a la ciutat de Barcelona, es generen gairebé un 17% més de residus en aquestes dates que en la resta de l’any. Una dada que ens ha d’obligar reflexionar sobre la necessitat de reduir l’impacte que tenen aquestes festes sobre el medi ambient, un fet molt relacionat amb els patrons i els hàbits de consum que ofereixen els centres comercials, i a Sant Andreu i rodalies en tenim uns quants, camina en direcció contrària al consum responsable.
La ‘fast-fashion‘ com a patró de consum de moda n’és, possiblement, el seu major exponent. Però hi ha d’altres aspectes que fan que les grans superfícies siguin espais molt allunyats d’una compra responsable. La seva expansió i creixement comporta, sovint, l’afebliment del comerç de proximitat dels nostres barris i pobles, amb tot el que allò significa en matèria de destrucció de llocs de feina i de desaparició dels centres urbans com a espais de relació i socialització en no disposar de comerços. Els centres comercials són, també espais excloents per a totes aquelles persones que no poden accedir-hi, fonamentalment persones grans o amb problemes de mobilitat i accessibilitat, que necessiten d’un comerç de proximitat a prop que els hi permeti desenvolupar la seva compra.
Una de les alternatives (entre d’altres com són les cooperatives de consum, per exemple) per a la pràctica d’un consum responsable durant el Nadal és el comerç de proximitat. Es tracta d’un dels eixos fonamentals de la vida als nostres carrers i esdevé aliat indispensable en matèria de cohesió social i vertebració urbana de la ciutat i els seus barris a més a més de ser un dels principals mecanismes per a la promoció del desenvolupament local i, per tant, un pilar essencial en matèria de generació d’ocupació. No hem d’oblidar que més d’un 80% de l’ocupació a la nostra ciutat es dóna en la petita i mitjana empresa, un àmbit on el comerç de proximitat és actor clau. Important és també el seu paper com a referents en matèria de seguretat de proximitat i la seva implicació en programes socials (l’anomenat “comerç social” que s’exemplifica a casa nostra en projectes com Radars, Camins Escolars…)
El comerç de proximitat juga també un paper essencial en els esdeveniments del calendari cultural i festiu dels barris, ja sigui en clau de col·laborador o com a partícip directe de les actuacions que s’hi desenvolupen. Molt en línia amb el paper que juga el comerç dels nostres barris està també l’activitat als mercats municipals, un altre dels pilars de la compra de proximitat.
Cal, però, introduir una tercera variable davant la dicotomia comerç de proximitat vs. gran superfície: la del consum responsable sigui quin sigui l’espai on s’efectua la compra. Un consum conscient, d’allò que realment es necessita, respectuós amb el medi ambient i que aposti per productes d’origen local, de comerç just, artesans. I res d’això es troba en un centre comercial o una gran superfície.
