“Fa uns dies vam posar al web un pis de 40 metres quadrats amb 40 metres de terrassa per 550 euros de lloguer al mes; en només 24 hores vam rebre 75 trucades de persones interessades en visitar l’habitatge”, explica Miguel Ángel Romero, delegat territorial del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API).
L’escassa oferta de lloguer provoca que la demanda es llenci en massa als pocs habitatges disponibles. “De mitjana, cada pis en cartell té 35 candidats”, afegeix Romero. Quin problema comporta això? L’elitització del lloguer. “El propietari escollirà la persona que més garanties li presenti i rebutjarà els 34 interessats restants”, sintetitza el professional. El procés d’adjudicació un pis esdevé tota una competició.
Només les millors nòmines o els millors perfils tenen possibilitats de llogar. “Fins i tot hi ha propietaris que rebutgen directament a segons quines famílies; som molt prussians a l’hora d’escollir clients”, confessa el delegat. “De 30 clients que poden visitar el pis, la gran majoria ja porten l’aval del pare i la fiança sota el braç; d’aquests 30 candidats, 25 poden ser espanyols i 5 poden ser llatinoamericans, però cap propietari acaba escollint ni la candidatura llatina, ni l’estudiant de màster ni al que només vol un lloguer d’un any per qüestions laborals”, assegura.
Però la impossibilitat de llogar no només se centra en aquests pretendents. Els mateixos veïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar també s’estan veient desplaçats del seu propi territori. “El mercat immobiliari de Sant Andreu està perdent perfil de barri; ara tenim molts clients que vénen de l’Eixample perquè allà paguen 15 euros el metre quadrat i aquí el paguen a 11 euros”, esgrimeix Romero. I tot i la pujada del 20% del preu del lloguer del darrer any, el veí de l’Eixample podrà assumir el sobrecost per la nòmina que percep, mentre que el veí de Sant Andreu no.
“La frustració final dels andreuencs és molt gran; és dramàtic; no saben on fallen perquè presenten tota la documentació i compleixen els requisits, però sempre hi ha una candidatura externa que és millor que la seva“, contempla l’agent. “Existeix un desplaçament de la demanda; els andreuencs es veuran desplaçats a Bon Pastor o Nou Barris“, pronostica Romero. De fet “a Trinitat Vella ja es paga el metre quadrat al mateix preu que es pagava a Sant Andreu de Palomar fa només un any”, conclou.
Com han pogut pujar tant els lloguers quan la situació econòmica no ha millorat substancialment? L’assessora immobiliària del despatx Das, Esther Puig, tampoc troba resposta a la pregunta. “La mitjana dels lloguers actuals la trobem entre els 750 – 800 euros mensuals, després tenim una franja d’un 500 – 600 euros per pisos molt antiquats i gairebé sense llum, i per últim trobem habitatges superiors que pugen fins als 1.200 euros”, sintetitza. I sorprenentment, els pisos més cars són els més demandats. “No és cap exageració dir que ‘hi ha hosties’, per aquests pisos”, afegeix Romero.
Puig considera que aquesta segona bombolla del totxo ja ha fet fallida pel ritme de contractes que s’han signat en les darreres setmanes, “tot i que no sabem si és una conseqüència del període nadalenc“, reflexiona. “Estem una mica a l’expectativa del que passarà aquest 2017”. Tot i això, des de Das és conscient que el mercat ara mateix tendeix més al lloguer que no pas a la compra/hipoteca; “lloga més la parelleta que no va marxar a l’estranger i compra l’inversor”, resumeix Puig.
L’assessora, però, creu veure una espècia de ‘mà negra’ en l’estrany comportament del sector: “Tenim la sensació que els mitjans de comunicació informen d’una determinada manera per manipular a la societat i reconduir-la cap a la compra”, opina. En el seu cas, assegura que el 99% dels lloguers que signa és de gent andreuenca, alhora que valora de llunyana la possible irrupció del turisme.
“No entenem per què la gent s’ha tornat boja i vol llogar ja, com si no hi hagués un demà”, apunta. “Al final el que funciona molt en el nostre despatx és el boca-orella”, assegura. “Tenim pisos que directament no surten al mercat perquè se’ls lloguen entre coneguts andreuencs“. Ara bé, si el veí o veïna no forma part d’aquests cercles, el delegat d’API considera que és molt fàcil que “es vegi desplaçat de la seva zona natal”, amb la conseqüent “frustració” que representa abandonar el que el llogater considera “casa seva”.
