El lloguer puja un 20% a Sant Andreu en només un any

La bombolla s’infla. Una minúscula oferta de lloguer conviu amb una exponencial demanda. Els preus es disparen. Les dades de l‘Incasòl, organisme que depèn de la Generalitat de Catalunya, asseguren que en els darrers trimestres els lloguers a Sant Andreu de Palomar han pujat un 15%. Percentatge que, per a les immobiliàries andreuenques, fa curt. “Només de l’estiu fins a finals d’any els preus han pujat més d’un 20%”, assegura Miguel Ángel Romero, delegat territorial del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API).

De l’anterior trimestre a l’actual les mensualitats han pujat 40 euros de mitjana, segons l’Incasòl. Dades que només tenen en compte els pisos ja llogats; no els que estan ara als cartells dels portals immobiliaris. El mateix succeeix amb el lloguer mitjà que paguen els inquilins: 663,30 euros bonifiquen els qui ja tenen un contracte signat. Mentrestant, als portals virtuals de referència avui només es poden trobar dues vivendes a Sant Andreu de Palomar per sota del barem mitjà que marca l’estudi.

Dues habitacions, 750 euros. És el tercer pis més barat en un portal català de lloguer qualsevol. Si és d’una sola habitació, pràcticament no baixa dels 500 euros. “Des que vam tornar de vacances, la tònica ha sigut l’increment constant de preus“, assenyala Esther Puig, assessora immobiliària del despatx Das.

Per llogar és necessari tenir propietats buides. A Romero no li agrada parlar d’especulació, però reconeix que “de cada 10 pisos que venem, 6 els compren inversors per després llogar-los“. Per ara, inversors particulars; no fons voltors. “Acostumen a ser veïns de la zona alta de Barcelona que al no rendibilitzar en els seus estalvis al banc, prefereixen invertir en lloguers, perquè els hi dóna més seguretat”, apunta l’agent.

A Puig li sobta que hi hagi “tanta demanda de lloguer, sense que la situació econòmica hagi millorat de forma significativa“. Un dubte al qual Romero només li troba una explicació: “Les nòmines d’abans de la crisi dedicaven a pagar l’arrendament un 25%, mentre que ara en dediquen el 35% o fins i tot el 40% del que ingressen per un mateix pis”. “L’andreuenc no ha guanyat més capacitat d’ingrés, ans al contrari”, conclou.

Però per què puja el lloguer? Des d’API, Romero esgrimeix dos elements: l’inversor que ve de l’Eixample i la proliferació de noves agències immobiliàries. “Qui és propietari a Sant Andreu i lloga, sap com funciona el mercat local, però l’inversor de l’Eixample ve amb els paràmetres de l’Eixample; compra barat a Sant Andreu i aconsegueix després una rendibilitat del 5% o fins i tot del 6%“. La compra econòmica després la posaran en circulació mitjançant “agències sense professionalitzar”, assenyala.

“En els últims mesos han nascut fins a 10 noves agències immobiliàries a Sant Andreu, les quals per captar clients el que fan és elevar els preus; si una agència de tota la vida li diu als propietaris que el seu pis val 650 euros, la nova agència li assegura col·locar-se’l per 725 euros“, sintetitza Romero. “I com que no hi ha oferta, segur que aconsegueix signar-se’l en qüestió de dies”, afegeix.

L’efecte crida és immediat. “Qui s’assabenta que el seu veí ha aconseguit apujar la mensualitat del pis, ell no triga en fer-ho“, assegura el professional. Cas que no només afecta els lloguers de preus baixos i mitjans. “Els pisos de més de 1.200 euros mensuals ens els treuen de les mans”, afirma l’assessora. Són el caramel de molts barcelonins que en comptes de pagar un pis similar al centre per 1.800 euros, prefereixen traslladar-se a Sant Andreu. Parelles (amb o sense fills) que entre tots dos fàcilment poden ingressar prop de 3.800 o 4.000 euros.

“Per cada dependent del Mercadona ens ve un gerent d’Endesa, i per cada gerent tenim un metge de la Vall d’Hebron solter que guanya 2.500 euros”, relata Romero. Nòmines contra les quals no poden competir els ingressos de la gran majoria de veïns i veïnes. Mentrestant, el mercat continua a l’alça i sense fre. “No el sabem aturar”, declara el delegat d’API. A peu de carrer, la crisi del lloguer es palpa directament en la manca d’oportunitats que tenen les classes populars a l’hora de trobar pis. Entre tants demandants, neix la cobdícia del propietari. I de la cobdícia, la perillosa elitització del lloguer a Sant Andreu.