Plegar abans? No, gràcies. Els comerciants andreuencs no volen acollir-se a la reforma horària que s’està treballant des de la Generalitat de Catalunya. La idea de compactar més la jornada laboral, abaixar abans la persiana i arribar més aviat a casa no agrada a cap de les dues associacions de comerciants de Sant Andreu. “És una bestiesa”, exclama Pròsper Puig, president de L’Eix Comercial, al que el president de l’Associació de Comerciants Sant Andreu Nord, Manel Robles, afegeix que si ells tanquen a les 19 hores, “la gent ja s’anirà directament als centres comercials”.
L’enemic no és l’horari, sinó les grans superfícies comercials. Robles veu factible la reforma sempre i quan els centres comercials també s’adaptin a la mesura. “El que no estem disposats els petits comerciants és a perdre encara més quota de venda“, afirma taxatiu. “És inviable si cadascú fa l’horari que vol”. Puig va més enllà i critica directament a qui ha formulat la reforma: “amb els horaris que tenim a Catalunya, difícilment es podrà conciliar vida laboral i familiar; això ho haurà proposat algú assegut des de la cadira de la seva taula”.
La possibilitat de dinar més de pressa i descansar menys hores al migdia tampoc convenç al teixit comercial. “A les 15 hores tampoc hi ha compradors, per molt que obris les portes de la botiga”, afirma Robles, qui té el seu negoci en un dels punts de major trànsit de possibles compradors. A més, critica les possibilitats que s’ofereixen darrerament per obrir també els diumenges, ja que “al final no es factura més, però sí que es treballen més hores”, explica el representant comercial.
“A mi socialment i com a ciutadà el canvi horari em semblaria perfecte, però com a comerciant sé que és completament irrealitzable“, assenyala el president de L’Eix. Una possibilitat de canvi que Robles deixa en mans de “l’educació” del consumidor, tot i que també és conscient que el volum més gran de vendes es concentra entre les sis i les vuit de la tarda. “En el comerç la conciliació laboral i familiar no arribarà pels horaris, sinó per les possibilitats laborals”, assegura Puig. “Aquí la qüestió essencial és que la gent acaba treballant del que pot i en els horaris que pot, perquè avui en dia la gent tampoc està per escollir gaires vacants de feina”, conclou.
