Habemus Finestrelles. El llibre que edita anualment el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) serà presentat el dijous 1 de desembre a les 19:15 hores a l’Auditori de la biblioteca de Can Fabra. Enguany el volum va dedicat en exclusiva al il·lustre i desconegut Josep Domènech i Estapà. Arquitecte eclèctic i municipal de Sant Andreu en els seus últims anys com a població independent. Una figura a l’ombra dels grans noms del modernisme, com Gaudí o Domènech i Muntaner, que aquest any l’acadèmic Sergio Fuentes ha rescatat de la pols amb la seva tesi doctoral en Història de l’Art.
La figura de Domènech i Estapà està envoltada de curiositats que serveixen per contextualitzar una població a punt de ser annexionada a Barcelona. Des de la seva estructura urbanística fins la vinculació del poder polític amb el poder eclesiàstic, “relació que en altres municipis ja havia anat de baixada”, detalla Fuentes. El volum explica amb detalls tècnics i anècdotes l’obra de l’arquitecte. Personatge caracteritzat per les seves idees tradicionalistes, conservadores, monàrquiques, alfonsines i espanyolistes. Una figura qüestionada pels sectors catalanistes emergents de l’època, però imprescindible per entendre la modernització de Sant Andreu a finals del segle XIX.
Entre altres obres, Domènech i Estapà va ser l’arquitecte de la segona cúpula de la parròquia, després que l’original s’esfondrés en plena eucaristia l’any 1882. Si bé no s’ha conservat cap imatge o plànol que ajudi a imaginar com podia ser la desafortunada construcció, el nou Finestrelles sí recull tota una sèrie d’imatges i plànols inèdits de l’actual, després de ser rescatats dels fons històrics per Fuentes. Des del repartiment de forces per l’estructura del temple, fins a les innovacions tècniques de l’època que va utilitzar l’arquitecte eclèctic. Una obra que va convertir la cúpula de sant Andreu en la més gran de Barcelona i que no ha sigut fins als darrers anys que ha donat mostres significatives de deteriorament.
Però, per què s’està ensorrant l’actual cúpula? Fuentes vincula el mal estat actual “al pas del temps i a totes les vicissituds que ha patit: des de l’incendi durant la Setmana Tràgica, l’intent de dinamitar-la en la Guerra Civil o la construcció del metro just al costat dels seus fonaments”. A més, l’autor destaca que “Sant Andreu és zona de grans rieres, fet que provoca que la terra no sigui tan ferma com en altres territoris”. Tot i això, la cúpula aguanta i encara representa un dels símbols monumentals amb els quals tenia la intenció de decorar la població. La postal d’entrada al pla de Barcelona pel nord.
El llibre, que es podrà adquirir des del mateix dia de la presentació en endavant, també desvetlla documents amb els esbossos de projectes que mai es van arribar a dur a terme. Dossiers que van quedar en un calaix en comptes de servir de guia per construir una peixateria de ferro al bell mig de la plaça del Mercadal (on ara hi ha l’actual mercat) o reformar integralment la casa consistorial: des del seu interior més funcional fins a una nova i noble façana. Idees de Domènech i Estapà que mai es van arribar a dur a terme.
Finalment l’arquitecte va abandonar Sant Andreu no gaire satisfet. “No van ser molt positives les seves conclusions”, sosté Fuentes. “Segons recullen les actes municipals, l’arquitecte s’acostumava a queixar de cer maltractament professional i econòmic, per no citar ja el sector polític que s’oposava constantment als seus projectes”, avança l’autor. Era home de bona classe social i amb un prestigi professional que anava des de la construcció de l’observatori Fabra, fins l’hospital Clínic o el Palau de la Justícia, entre d’altres. Figura il·lustre, però que fins avui s’ha mantingut a l’ombra dels autors modernistes.
