“Hi va haver un temps on l’única finestra per fugir gràcies a la imaginació i la distracció es deia Ràdio”. Les sintonies del mític anunci del ‘Cola-Cao’, els testimonis de ‘El consultorio de la señora Francis’ o el serial radiofònic ‘Ama Rosa’ són els veritables protagonistes de l’última obra de la Lira Teatre, un text inèdit escrit i dirigit pel tàndem conformat per Eduard Benito i Jordi Puigdollers que pretén homenatjar l’electrodomèstic que més companyia va fer a les famílies durant la postguerra.
Coincidint amb la Festa Major, ‘La Ràdio’ va pujar a l’escenari per primer cop el darrer cap de setmana per mostrar com “durant els anys del franquisme, la gent també feia molts esforços per evadir-se i intentar passar bons moments”, tal com relata Benito.
Com apunta el director, “darrere l’obra hi ha una gran tasca d’investigació i documentació” que els va portar a contactar amb Ràdio Barcelona, entre d’altres, d’on provenen la majoria de les sintonies i talls que actuen com a fil conductor de la trama, despertant una inevitable malenconia en els espectadors. De fet, el projecte va començar fa set anys, quan els dos directors van tenir la idea d’homenatjar teatralment la ràdio, tot i que per diferents circumstàncies, la posada en escena del text es va allargar més del que havien previst.
La primera premissa que ambdós es van plantejar en el moment de començar a escriure l’obra va ser la d’explicar les dècades dels 50-60 sense caure en una representació que només “mostrés tristor, grisor i angúnia”, admet Benito. Per aquest motiu, el director considera que han intentat dibuixar un escenari on “tot i l’enorme repressió, les famílies s’ho passaven bé de la manera com podien, amb la ràdio o amb el ball, feien grans esforços per evadir-se i tenien moments relativament feliços”.
L’obra ens transporta al Nadal d’un Sant Andreu dividit per la postguerra. Serà durant aquests dies festius quan la imminent arribada d’un alt càrrec de la capital espanyola trasbalsarà la quotidianitat dels veïns i veïnes que hauran de preparar un opulent banquet per a rebre un convidat no gaire desitjat. Amb pinzellades costumistes en els retrats dels personatges, l’obra s’impregna d’influències del cinema de Berlanga, amb “aquesta denuncia que no perd la comicitat”, tal com explica el seu director. De fet, no és casualitat que s’estreni durant la Festa Major, sinó que l’ambient festiu i els preparatius nadalencs de l’obra encaixen perfectament amb l’atmosfera que es viu aquests dies a Sant Andreu. “Aquí hi ha sempre un ambient molt familiar, hi ha una tradició arrelada i llarga que els veïns i veïnes continuen”, confessa Benito.
En recordar el paper de la ràdio durant la postguerra, el director confessa que “omplia un buit que ara omplen moltes altres coses, tot evoluciona i els mitjans de comunicació també ho han de fer”. Però tot i l’optimisme amb què Benito analitza el panorama actual, no pot evitar concloure amb nostàlgia: “Si has crescut amb la ràdio, tens una altra forma d’entendre-la perquè molts cops has sentit que et transportaves a altres escenaris amb només una veu”.
