Després d’anys amb un peu a Madrid i un altre a Barcelona, finalment Pep Munné pot assegurar que “es queda a Sant Andreu”. L’actor català serà per segon cop l’encarregat de donar el tret de sortida de la Festa Major el proper 27 de novembre amb un pregó que pretén remarcar “el caràcter de mestissatge que defineix Sant Andreu”. Un poble que, tal com explica el propi Munné, va començar acollint la immigració provinent de la resta de Catalunya, més tard la d’altres territoris d’arreu de l’estat, i avui dia s’erigeix com “un espai de convivència de cultures de tot el món”. L’actual protagonista de ‘La Riera’ confessa que intenta gaudir de les festes tant com els diferents projectes teatrals i televisius en els quals treballa en l’actualitat li permeten ja que “és impossible viure aquí i no celebrar la Festa Major”.
Com narra Munné, tot i que el seu pare va néixer a Igualada, de ben jove va fitxar per la Unió Esportiva de Sant Andreu, fet que el portaria a conèixer la seva mare, “andreuenca de tota la vida, pel que es va traslladar a viure aquí”. De la seva infantessa, l’actor admet conservar “la impressió que va ser una època molt feliç”, tot i quan es para a analitzar-ho també recorda “estar cada dia a ‘Los Padres’ cantant el Cara al sol”. “En aquella època hi havia gent que era explícitament franquista i després de la dictadura va passar a ser nacionalista”, sentencia Munné.
Continuant amb l’afició familiar al futbol, Munné va jugar primer a l’infantil del Barça i més tard al Rayo Vallecano, el club pel qual va traslladar la seva residència a Madrid, on més tard començaria la seva carrera com a actor. Mentre s’obria un futur al món del futbol, l’actor confessa que ja tenia un peu a un altre camp: el teatre. Un estiu, quan va acabar la temporada esportiva, Munné es va presentar a les proves d’un musical, ‘Godspell’, sense imaginar-se que aquell càsting suposaria l’inici de la seva trajectòria com actor.
Des de llavors, Munné ha viscut entre la capital espanyola i la catalana. Concretament, del 1992 al 1996 l’actor va ser el gestor cultural del SAT de Sant Andreu, una època que qualifica de “magnífica” tot i que “no es va poder dur a terme la proposta que havia presentat perquè no hi havia voluntat política”. Com explica Munné, la seva intenció era crear un centre de creació on es potenciessin tots aquells projectes que estaven naixent a Sant Andreu dotant-los “d’una estructura que els permetés enlairar-se”. Tot i que el desinterès institucional va fer que seu pla amb el SAT no es materialitzés, Munné remarca l’intent que darrerament s’està fent a la Fabra i Coats per actuar com a plataforma de projectes emergents i alhora aglutinadora de les diferents àrees artístiques, permetent així “un treball conjunt dels diferents àmbits de creació”.
Després d’haver passat per diversos barris barcelonins, el naixement dels seus dos fills, que ara tenen tres i deu anys, ha fet que finalment opti per instal·lar-se a Sant Andreu, “on els dos tenen la seva vida”. Actualment, l’actor forma part de l’elenc de ‘La Riera’, el que li permet tenir la seguretat d’un treball a llarg termini a Barcelona. Paral·lelament, Munné ja prepara l’obra ‘La fortuna de Sílvia’, un text de Josep Maria Sagarra que s’estrenarà el proper 29 de novembre al Teatre Nacional de Catalunya i properament començarà a treballar en ‘Las personas del verbo’, al Teatre Lliure.
Tot i que l’actor admet que avui dia té la sort de poder combinar diversos projectes tant en l’àmbit televisiu com en el teatral, també recorda que el seu ofici ha estat especialment afectat per la crisi, encara que “a vegades hi ha gent que creu que tots els actors guanyem el mateix que Imanol Arias”. “M’he passat quatre anys sense poder treballar”, recorda Munné, que confessa que durant un temps va veure com tots els projectes en els quals participava es suspenien.
Amb l’arribada de la Festa Major, però, Munné dibuixa un somriure optimista. Tal com explica, està “contenent de poder fer el pregó” perquè, a part d’inaugurar les festes, “et permet dir el que penses sobre la situació social i política que estem vivint”. L’actor comenta que darrerament viu amb especial èmfasi la Festa Major gràcies a la seva filla petita, però també perquè “aquí és inevitable no fer-ho, per molt treball que tinguis”. Per això, Munné avança que centrarà el seu discurs en relatar com, en el fons, Sant Andreu no ha canviat tant com pensem i continua sent “el mateix espai d’acollida on tothom està acceptat, només que ara també hi viu gent que ha vingut de la Xina, el Marroc, Romania o Sudamèrica”, el que pel proper pregoner conforma “un mestissatge que sempre és positiu”.
