Final (o principi) de la polèmica. Després de l’intens debat sobre si la Fabra i Coats era el millor espai per acollir habitatge social i el nivell econòmic dels seus inquilins, aquest dilluns l’Ajuntament de Barcelona ha entregat les 46 claus dels nous habitatges de fusta (cinc de les quals seran per a artistes residents a la Fàbrica de Creació).
El primer Congrés d’Habitatge de Catalunya ha aplegat a mig miler d’activistes i una setantena de grups que lluiten per l’habitatge digne a la Fabra i Coats. Un espai d’intercanvi d’idees i bastiment de noves estratègies contra els especuladors que ha acabat amb l’objectiu comú d’impulsar una campanya per fer caure al fons voltor Divarian (BBVA).
La Fabra i Coats acollirà aquest cap de setmana del 16 i 17 de novembre el I Congrés d’Habitatge de Catalunya, en el qual es trobaran tots els col·lectius que lluiten per un habitatge digne. La idea de les entitats és poder fer balanç sobre els darrers anys de lluita i posar en comú les experiències acumulades, amb l’objectiu d’imaginar un Moviment Popular Organitzat per l’Habitatge de Catalunya. Dit d’una altra manera, bastir una estratègia més unitària.
Increment històric. Els lloguers al districte de Sant Andreu han pujat un 24,2% en només un any, segons un estudi del portal immobiliari Fotocasa. Aquesta variació interanual del mes d’agost és la més alta de tots els districtes de Barcelona i Madrid. De fet, cap ciutat ni districte de l’Estat ha experimentat una pujada dels lloguers tan elevada com ha patit Sant Andreu.
Dins de la mitjana barcelonina, en termes de renda per càpita Sant Andreu de Palomar sempre ha estat per sota (77,7 punts en una mitjana de 100). O dit d’una altra manera, entre els 73 barris de la ciutat, el nucli andreuenc ocupa la 47a plaça. Ara bé, aquest fet no és homogeni a tots els carrers de Sant Andreu. Segons la darrera eina interactiva que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els veïns amb més renda per llar es concentren a determinades seccions censals.
Els jutjats com a camp de batalla. Els especuladors que a finals del 2017 van comprar el conjunt de cases del carrer Pons i Gallarza (entre Renart i Riera de Sant Andreu), han forçat una segona demanda contra els inquilins. Si bé el primer a rebre va ser la família de David J., a qui no li van voler renovar el contracte el novembre passat, ara els nous propietaris l’han pres amb la família de Roger Ramírez per, presumptament, incomplir una clàusula del contracte.
Segon capítol de la batalla contra Desokupa i Reale Seguros. Convocats pel Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu, aquest dimarts a primera hora una desena de veïns de Sant Andreu i barris del voltant han dut a terme una acció sorpresa a la seu de Reale Seguros. Si bé la intenció de l’acció era denunciar l’actitud de l’asseguradora amb els veïns de Llenguadoc 74-76, al final han hagut de canviar el guió planificat. El motiu: l’entrada de l’edifici estava custodiada per quatre membres de Desokupa, entre els quals hi havia el seu líder, Daniel Esteve.
Matí del primer dilluns de setembre. Passat l’agost, els carrers de Sant Andreu tornen a prendre vida. Entre les seves facetes, ha tornat la més reivindicativa; la de l’acció social. Des de fa dos anys i mig, tres habitatges del carrer de Llenguadoc 74-76 estan ocupats. Segons han explicat a L’Exprés de Sant Andreu fonts coneixedores del cas, la propietat, Reale Seguros, té la intenció de buidar l’edifici d’inquilins de renda antiga per “especular”. Com ha provat l’asseguradora d’accelerar el procés? Contractant a Desokupa, la polèmica empresa de desnonaments exprés.
Poc ha durat la lleugera caiguda dels preus de lloguer al Districte de Sant Andreu. Després de tres mesos consecutius amb el metre quadrat a la baixa (entre març i juny va caure fins a un 5,1%), al mes de juliol el mercat ha tornat a enfilar-se cap amunt. Segons un dels principals portals immobiliaris, avui dia el metre quadrat s’ofereix per 13,52 euros al mes, xifra que encara queda per sota de la mitjana d’aquest 2019 (però que supera les registrades al llarg de tot l’any anterior).
A diferència del que marca la tradició urbana, el centre de Sant Andreu de Palomar sempre ha viscut descentralitzat. En comptes de comptar amb una plaça de poder eclesiàstic i polític al rovell de l’ou (com podria ser les places de les Palmeres o del Mercadal), les circumstàncies urbanístiques han erigit la plaça d’Orfila com el centre descentralitzat. Sí, l’activitat econòmica s’ha mantingut al marge i el comerç ha optat per ocupar el carrer Gran de Sant Andreu en pràcticament tota la seva longitud, però… com s’ha desenvolupat el mercat de lloguer?