Fa gairebé un any de l’aterratge d’especuladors a les cases del carrer de Pons i Gallarza, però la seva particular batalla amb els inquilins de les finques encara no ha cessat. Tot al contrari. Aquest dijous la plataforma ‘No Marxem’, que agrupa a part de la comunitat de veïns afectada, ha emès un comunicat en què anuncien la tornada a la lluita activa.
Els preus de compra a Sant Andreu comencen a seguir el mateix camí que els del lloguer. Si des de fa una bona temporada caçar un arrendament al vol és gairebé impossible, ara adquirir-ne un també es comença a posar complicat (per ser generosos). I no només perquè en generals els bancs només financin el 80% del valor, sinó perquè els preus han agafat una tendència a l’alça que no fa més que complicar les coses.
En pràctica extinció. Aquesta és la situació en què es troben els apartaments turístics il·legals a Sant Andreu de Palomar. Després d’una exhaustiva cerca pel portal de lloguers vacacionals Airbnb, L’Exprés de Sant Andreu només ha pogut localitzar quatre habitatges que s’oferien sencers sense la corresponent llicència. A més, s’ha pogut constatar que dels 33 que podrien llogar-se legalment, a dia d’avui només vuit ho fan a través d’Airbnb.
Si ja de per si un desnonament amb dia i hora és una situació traumàtica pels afectats, en els darrers temps els tribunals estan executant llançaments sense avisar amb concreció a les famílies. Sí, en realitat sí que les avisen, però amb un període obert que pot allargar-se fins a 15 dies. Al llarg d’aquest termini, els agents judicials es poden presentar a la porta qualsevol dia de la o les setmanes. Una dinàmica a la qual els activistes que defensen l’habitatge digne ja han començat a plantar cara.
Tenen llar, però no les claus. En aquesta circumstància es troben una seixantena de famílies que han d’entrar a viure en la nova promoció que Solvia ha aixecat entre el carrer de la Residència i Gran de Sant Andreu. Si bé algunes d’elles van comprar el pis fa gairebé dos anys i mig, tot un seguit de problemes amb els subministraments ha evolucionat envers un calvari veïnal. Si més no, després de mesos de retard, sembla que l’odissea té els dies comptats.
En la campaña de las elecciones municipales de 2015, la candidata Ada Colau anunció que construiría 8.000 viviendas sociales si se convertía en alcaldesa. Tres años después de aquella promesa electoral, las cifras nos demuestran que esa propuesta se quedará finalmente a medias, sin cumplir, ya que a falta de un año para acabar el mandato, la cifra se rebaja aproximadamente a un total de 3.200 viviendas. Lo que demuestra que las políticas de vivienda de Colau, son pura fachada y de cartón-piedra. Es decir, mucho anuncio y poco ladrillo.
Trobar un habitatge òptim i a un preu de lloguer assequible s’ha convertit en una veritable utopia a Sant Andreu. A dia d’escriure aquest article no s’ofereix cap arrendament per sota dels 700 euros als dos portals virtuals de referència (ni a Idealista, ni a Habitaclia). Sí, alguna vegada encara es publica algun anunci que rebaixa aquesta franja econòmica, però… o bé la seva superfície és similar a la d’una casa de nines, o bé l’estat de la llar frega la infra-humanitat.
Si bé aquest dijous havien de ser desnonats, l’andreuenca Scarlet i els seus dos fills (una nena d’11 anys i un nen de 8), finalment s’han quedat a casa. Tot plegat, gràcies a la vintena de veïns i veïnes que s’han plantat a la porta del número 30 del carrer de Campeny i a la taula de negociació entre l’Ajuntament, la plataforma 500×20 i el BBVA, entitat financera propietària del pis.
Aquest dilluns el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu i Obra Social BCN han fet pública la darrera ocupació d’un complex d’habitatges a Sant Andreu. La finca que abraça els números 46, 48 i 50 del carrer de Sant Sebastià, és propietat d’Habiclass, una empresa dedicada a especular amb edificis. De fet, la societat que va comprar els habitatges fa un any ha anat desnonant a les seves anteriors cinc famílies que estaven de lloguer, mitjançant la no-renovació del contracte. A dia d’avui, només resisteix una unitat familiar amb un home gran, una dona i un menor a càrrec seu.
Ja no només es fa negoci amb la caducitat dels contractes d’arrendament o els lloguers turístics irregulars. Els inversors immobiliaris que especulen amb l’esperança de vida dels seus llogaters de renda antiga han arribat a Sant Andreu. Els casos passen més aviat de forma desapercebuda, però no per aquest motiu deixen d’existir. Només cal una cerca entre les agències de compra i venda d’edificis sencers per trobar exemples al mateix Casc Antic de Sant Andreu.