Més enllà de despertar un cert neguit al mercat de l’habitatge, les obres dels pisos d’alt standing que s’estan aixecant on hi havia el Mercaodeón també han fet pujar la mosca al nas als veïns del carrer de Nadal. Segons han denunciat a L’Exprés de Sant Andreu, els camions que entren i surten no fan més que malmetre als tretze arbres Tamarius (Tamarix ramosissima) que hi ha plantats a la via.
Des de fa mesos la proposta d’instal·lar peatges a les portes de Barcelona plana sobre la ciutat, però no ha sigut fins aquesta setmana que un grup d’experts agrupats en la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) ha presentat un estudi rigorós sobre la qüestió. Què proposen? Col·locar barreres de baix import a les entrades a la ciutat amb l’objectiu de desmotivar l’ús del cotxe, descongestionar les vies urbanes i reduir la contaminació atmosfèrica.
Aquest passat dilluns 23 d’abril la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya ha activat l’avís preventiu d’episodi de contaminació atmosfèrica per partícules PM10 i l’Ajuntament de Barcelona ha activat les mesures preventives pertinents. La previsió per demà dimecres pel que fa a la qualitat de l’aire al voltant de la Meridiana, la Ronda de Dalt al seu pas per Sant Andreu i el Nus de la Trinitat és de ‘dolenta’ (nivell vermell), segons el portal municipal.
Després que el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) impulsés una campanya per canviar el nom del Parc de Casernes, actualment projectat com d’Antoni Santiburcio, difunt regidor socialista de Sant Andreu, pel de Jaume Oller, primer andreuenc mort en la Guerra Civil, la regidora de Sant Andreu, Laia Ortiz, ja ha avançat que la zona verda s’inaugurarà amb el nom del primer.
Parcs ‘cool‘; poble verdificat; veïns expulsats. No és ciència-ficció. Alguns barris de Barcelona ja han partit la coneguda ‘gentrificació verda‘. Lluny del model que tothom pot tenir al cap de Gràcia (botigues hipsters, carrers bohemis…), els experts assenyalen com la transformació de la franja marítima pot ser l’exemple del que pot deparar a Sant Andreu de Palomar.
Any 2017. Les administracions públiques no lluiten per frenar el canvi climàtic. Aturar-lo ja és impossible. Si s’analitzen les línies polítiques, ara els esforços se centren a mitigar els seus efectes. I en aquest sentit, un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) resulta revelador. Segons assenyalen els investigadors, Sant Andreu es troba entre els nuclis urbans més vulnerables al canvi climàtic.
Solució salomònica a la Rambla de Fabra i Puig i de l’Onze de Setembre. Davant de les polèmiques sorgides per la circulació de bicicletes per sobre de la vorera central, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit fer de la calçada esquerra (direcció Meridiana) un carril d’accés restringit a ciclistes i vehicles de serveis que hagin de fer càrrega i descarrega, mentre que la resta de vehicles hauran de fer servir el carril de la dreta.
L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un estudi sobre quins són els punts més bruts de Barcelona. D’entre els 863 espais localitzats a la ciutat, 16 es troben a Sant Andreu de Palomar. Uns ‘punts negres‘ que, tal com assenyala l’informe, representen “una localització concreta on, de manera persistent, es coneix l’existència d’alguna problemàtica de neteja, com ara contenidors desbordats, papereres en mal ús, presència de mobles i trastos vells fora de l’horari de recollida, excrements de gossos, etcètera”.
Les infraestructures municipals que s’encarreguen de generar energia fotovoltaica a Sant Andreu de Palomar es poden comptar amb els dits d’una mà. Només hi ha dos edificis municipals públics amb plaques solars: la Biblioteca de Can Fabra i el nou Casal de Barri a la Masia de Can Portabella. La resta d’infraestructures, com la seu del Districte, continuen connectades a la xarxa elèctrica convencional.
Tenir com a veïns a ratolins. Aquesta és la situació en la qual conviuen dues escales del carrer de Mossèn Juliana de la Sagrera des de principis d’estiu. De fet, alguns dels rosegadors no s’han limitat a ocupar les zones comunes, sinó que també han arribat a accedir a les llars. El problema ha obligat la veïna de l’entresòl a abandonar casa seva, tal com explica la inquilina del primer, Andrea Mateo: “Estava aterrada”.
