Aquest dijous en un dels cartells electrònics de l’avinguda Meridiana al seu pas per Sant Andreu es podia llegir “Drogues per la dreta”. Un missatge que no ha trigat a fer-se viral a les xarxes socials i que ha obligat al Servei Català de Trànsit a donar les pertinents explicacions.
Sovint, alguns debats entorn a l’atemptat d’ETA a l’Hipercor han sigut amagats. L’oficialisme polític ha passat per davant d’algunes veus incòmodes. Crítiques que, tot i així, no les han aconseguit amagar del tot. L’aleshores president de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Jaume Domènech, va ser una d’aquestes pedres de sabata. El seu missatge, minoritari en els platós de televisió i menystingut interessadament, continúa obrint incògnites al voltant del que va succeïr avui fa 30 anys.
30 anys després, l’Ajuntament de Barcelona farà el seu primer homenatge a les víctimes de l’atemptat terrorista d’ETA als grans magatzems de l’Hipercor. Fins ara, cap dels actes ha comptat amb l’organització directa del consistori, el qual sempre s’ha desmarcat. “Consideràvem que l’acte era necessari i obligatori”, ha assenyalat el comissionat de Memòria, Ricard Vinyes. Ara a més, el Govern municipal també preveu inaugurar el propvinent 14 de desembre una exposició al recinte de la Fabra & Coats que serveixi per analitzar totes les perspectives que van envoltar (i envolten) l’atemptat.
La implementació de la nova xarxa de bus de Barcelona portarà dues noves línies a Sant Andreu de Palomar, i la modificació del recorregut d’unes altres dues. L’objectiu de la nova trama de bus és posar ordre el plat d’espaguetis que representava fins ara l’actual xarxa de línies. Tal com es pot observar, el plantejament es basa en recorreguts (V)erticals (Collserola – platja) i (H)oritzontals (Besòs – Llobregat). Amb l’aplicació de les últimes fases es posarà el punt final a les modificacions que van començar l’any 2012.
I el peix gran es va menjar al petit. En un dia com avui de fa 120 anys, les resistències a les pretensions de Barcelona rebien el cop de gràcia. El Reial Decret signat per la Reina Regent Maria Cristina el 20 d’abril de 1897, no oferia cap mena de dubte: “Artículo 1. Quedan agregados en su totalidad al término municipal de Barcelona los de Gracia, San Martín de Provensals, Sans, San Andrés de Palomar, San Gervasio de Cassolas y Las Corts”. La plaça de Sant Jaume assolia el seu objectiu. Sant Andreu era annexionat a la Ciutat Comtal.
Ja ha arribat la primavera amb el bon temps, els termòmetres que de mica en mica van pujant, les ganes de donar un passeig i… oh wait! Les al·lèrgies que provoca la flora en plena efervescència. Ets al·lèrgic al pol·len? No et preocupis! Des de L’Exprés de Sant Andreu t’hem preparat una guia amb els carrers que has d’evitar en funció dels arbres que més et poden tocar els nassos:
De gairó, però demà els milers de corredors de la 39a Zurich Marató Barcelona passaran per Sant Andreu de Palomar. Més concretament, vindran i tornaran a marxar per l’avinguda Meridiana al llarg de la primera hora del matí. Per tant, tal com s’observa al mapa del recorregut, el gir que efectuaran els corredors en el quilòmetre 20 serà el situat més al nord de la ciutat al llarg de tota la prova esportiva.
Sant Andreu viu atrapat entre tres grans vies d’accés a Barcelona: la Meridiana, les rondes i el corredor ferroviari. Aquestes infraestructures configuren una frontera urbana que aïlla els barris entre ells, però també generen conseqüències funestes per a la mobilitat, el medi i la salut de les persones.
La població de Sant Andreu és més pobre. Aquesta és la conclusió que s’extreu de l’estudi que ha elaborat l’Ajuntament de Barcelona. L’informe titulat ‘Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona’, el qual utilitza les dades del 2015, apunta com la renda mitjana dels andreuencs i andreuenques ha minvat encara més respecte de l’any anterior, a diferència de la barcelonina, que va créixer un 3%.
Pesadilla en la cocina a l’andreuenca. Quatre bars i restaurants de Sant Andreu de Palomar han presentat deficiències sanitàries greus en els últims mesos, segons les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) que publica ‘El País’. Problemes amb el tractament del menjar o la seva mala conservació han conduït als agents sanitaris a tancar establiments fins que no solucionessin les seves afectacions. Ara com ara, però, aquestes deficiències formen part del passat, ja que totes han sigut resoltes. Aquí els quatre locals amb el seu historial culinari tacat:
