Cinc ‘noes’. Els pressupostos que va presentar la regidora socialista del Sant Andreu, Carmen Andrés, van ser rebutjats per tots els partits de l’oposició. La majoria d’ells, però, només van justificar el seu vot negatiu per les formes amb les quals s’han negociat les partides amb els partits (o directament, no s’han negociat, segons sostenen).
Jessica Vall era una nena molt moguda. Tant, que els seus pares van decidir apuntar-la a natació perquè cremés energies. Però els èxits van trigar en arribar. Durant molts anys plorava “com per omplir piscines”, tal com li deia el seu avi. No veia els seus esforços plasmats en els resultats. Tot i així, Vall mai va desistir i va continuar combinant els seus entrenaments al Club de Natació de Sant Andreu i els seus estudis en Biologia.
Habemus Finestrelles. El llibre que edita anualment el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) serà presentat el dijous 1 de desembre a les 19:15 hores a l’Auditori de la biblioteca de Can Fabra. Enguany el volum va dedicat en exclusiva al il·lustre i desconegut Josep Domènech i Estapà. Arquitecte eclèctic i municipal de Sant Andreu en els seus últims anys com a població independent. Una figura a l’ombra dels grans noms del modernisme, com Gaudí o Domènech i Muntaner, que aquest any l’acadèmic Sergio Fuentes ha rescatat de la pols amb la seva tesi doctoral en Història de l’Art.
Comencen les festes del poble. Sant Andreu de Palomar és un poble viu i combatiu. I així ho demostren la diversitat d’activitats que ens oferiran durant aquests dies les diferents entitats i col·lectius.
Les festes majors com a tals són el punt àlgid de la feina associativa i de la manera de relacionar-se i lluitar d’una comunitat. Són una lliure expressió sorgida des de la gent i per a la gent. D’aquesta manera, el paper de les institucions hauria de ser de suport i facilitació pels esdeveniments creats i coordinats des de l’associacionisme. A vegades, però, els hi manca aquesta sensibilitat. I les traves tècniques, burocràtiques i normatives fan que a voltes la feina sigui més ingrata i dificultosa.
ALEGRIA, ALEGRIA QUE ÉS FESTA MAJOR….i és per això que l’energia i les ganes d’un poble, sempre poden enfront dificultats i adversitats que normalment sempre surten de Plaça Orfila.
Hem vist que després d’anys en el quals han anat minvant les festes populars als carrers, poc a poc van tornant a ressorgir nous carrers que es comencen a organitzar per gaudir amb el seu veïnat. I si volem que segueixi creixent la recepta és molt clara: Incentivar i facilitar. I no posar pals a les rodes.
Les Festes, tant com les persones, són úniques i diverses. Però com andreuenques, tots i totes hem de vetllar per un respecte mutu, i donem la benvinguda a l’iniciativa sorgida des del poble, de tenir unes festes lliures d’agressions sexistes. Perquè mai un poble sa i digne, pot tolerar cap tipus d’agressió cap a les dones. Ni cap tipus de comportament discriminatori per cap raó, ni de gènere, identitat o orientació sexual.
Així doncs andreuencs i andruenques de tot tipus i raça, creença i gènere, estudiants i botiguers, obrers i classes populars, negres, asiàtics i blancs, infants , àvies i joves, putes, mariques, lesbianes i transsexuals, professores de la nostre canalla, metgesses que ens guariu, i filòsofs de bars i places, TOTES, TOTES, TOTES…….ALEGRIA QUE ÉS FESTA MAJOR
Amb 33 anys, Miquel Serrano és el president de la Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar. Un càrrec que ocupa des de fa sis anys i que simbolitzen una espècie de distinció per la seva trajectòria dins la comissió. Des dels 18 participa en la coordinadora de les festes i ara, sorprenentment, és una de les persones que més anys acumula a l’esquena. La mitjana d’edat de l’equip del qual forma part en té 22. Una joventut que és la que empeny any rere any una de les celebracions populars amb més èxit de tot Barcelona.
El Rec Comtal té més de mil anys d’història, però les històries que l’envolten multipliquen aquesta xifra exponencialment. Enric H. March ha volgut recollir aquestes memòries. Ordenar-les i oferir-les als lectors. El seu llibre, ‘El Rec Comtal; mil anys d’història’, és un àlbum imprescindible per observar la canalització d’aigua des de totes les perspectives. No només les qüestions tècniques són singulars; també ho són aquells elements intangibles que recull en les poc més de 250 pàgines.
“L’Ajuntament va desballestar la casa número 8 per risc de caure en el cas que entressin noves persones”, ha fet públic la gerent del Districte, Carmen Turégano, en l’últim Consell de Barri. Aquesta és la casa del carrer del Pont situada més a prop de l’estació de Sant Andreu Comtal. Anys enrere, havia sigut ocupada i restaurada per Pau Sáenz de Pablo, activista molt vinculat a la preservació del patrimoni històric. Un cop l’Ajuntament el va convèncer per marxar de la casa i entregar les claus, el mateix consistori es va encarregar de “treure la teulada i les escales”, ha explicat Turégano; “els estudis tècnics obligaven a enderrocar”.
El mur de nou metres d’alçada i el pont del Dragó del carrer Bartrina poden ser història d’aquí a uns mesos. El passat dijous l’equip d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per la regidora Janet Sanz, va presentar als veïns i veïnes les diferents propostes que té el Govern per reformar la Meridiana. Si bé la premsa en general s’ha fet ressò només del futur que pot deparar al tram entre el carrer Aragó i la rambla de Fabra i Puig, poc se sap del futur de l’avinguda que va des de la rambla fins al pont de Sarajevo.
