Sant Jordi, Arissa i la diada carregada de petons i somriures

L’edifici ja no existeix, però la fotografia rememora un moment irrepetible. Dos enamorats s’amaguen rere un llençol. El contrallum, però, provoca que les seves ombres traspassin les clares filatures. No corre el vent. El temps s’atura. Tots dos, de mica en mica, s’acosten. I en qüestió d’un parpelleig, els seus llavis són tan a prop que s’acaben fusionant.