El so de les ferradures sobre l’asfalt ha tornat a ser, un any més, la banda sonora d’aquest matí de diumenge. Sant Andreu ha retrocedit fins al segle XIX per submergir-se en una de les seves festes més icòniques: els Tres Tombs de Sant Antoni Abat. Organitzats com és habitual per la Societat per la Festa de Sant Antoni Abat de Sant Andreu de Palomar, la 97a edició ha tornat a omplir tant la plaça d’Orfila com la rambla de Fabra i Puig de milers de veïns per rememorar el passat rural del nucli urbà.
Des de primera hora del matí, el recinte de la Fabra i Coats ha estat l’epicentre dels preparatius. Cavalls llustrosos, carros guarnits amb cura i genets impacients donaven forma a un escenari digne de postal. Mentrestant, els ‘Urban Sketchers Barcelona’ capturaven amb traços hàbils l’essència d’aquest instant que prometia quedar gravat en la memòria.
A les 11.45 h i amb un cel radiant com a teló de fons, el primer carruatge ha iniciat la marxa. El públic, congregat a cada cantonada, ha esclatat en aplaudiments mentre la cavalcada avançava pels carrers de Sant Adrià, Segre i Torras i Bages. Les trepitjades dels cavalls, ases i someres s’han barrejat amb la música en directe d’una banda que no ha deixat de marcar el compàs.
El moment més esperat ha arribat vora les 12 hores, a la plaça d’Orfila. Davant de l’església, el mossèn Antoni Roman ha beneït un any més els cavalls i les mascotes dels veïns, els quals s’han sumat a la processó amb gossos, gats i fins i tot algun conill. Aquest ritual, senzill però carregat de simbolisme, ha tornat a ser un dels moments àlgids de la festivitat.
El gran final dels Tres Tombs s’ha produït a la rambla de Fabra i Puig. Amb elegància i solemnitat, els carros de traginer, els breaks i el Carro de Carrera, entre d’altres, han recorregut aquest tram emblemàtic sota la mirada atenta del públic. Com anys anteriors, les característiques tres voltes s’han fet en el tram de la rambla que vas des del carrer Gran de Sant Andreu i fins al carrer de Concepció Arenal.
S’hi han pogut veure cavalls, genets, amazones i tota mena de carruatges: calesses, berlines, tartanes, faetons, breaks, el Carro de Carrera, carros de traginer… Els carrers s’han omplert de quantitats de caramels ben generoses i no ha quedat ni un sol racó de Sant Andreu buit. A més, fleques, com el Forn de pa de Can Tur, han repartit carquinyolis i vi entre els participants de la desfilada.
Com és habitual, les autoritats polítiques tampoc s’han volgut perdre la desfilada. Els Tres Tombs de Sant Andreu han comptat amb la presència de perfils com l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la regidora de Sant Andreu, Marta Villanueva, i diversos membres del Govern local i de formacions de l’oposició.
La cavalcada més antiga de Barcelona
Els Tres Tombs tenen el seu origen en les celebracions medievals vinculades a Sant Antoni Abat, patró dels animals que ajuden en les tasques agrícoles, segons la tradició. També és el patró dels gremis de traginers. Per aquest motiu, arreu del país es duen a terme els tradicionals Tres Tombs, una celebració en què el sant beneeix els animals de càrrega i presideix les desfilades. Segons la llegenda, Sant Antoni va morir el 17 de gener, data que s’ha establert per rendir-li homenatge. Els seus orígens estan documentats des del segle XIX, tot i que s’estima que la tradició és molt més antiga, possiblement remuntant-se al segle XVIII.
En els primers temps dels Tres Tombs, la presència urbana de cavalls i ases era habitual, ja que aquests animals formaven part de la vida diària de la ciutat. Tot i que fa dècades que han desaparegut, la festa perdura com un reconeixement a aquestes bestioles que, durant segles, van ser clau en l’economia i la societat de Barcelona.
Amb el punt final dels Tres Tombs de Sant Andreu, els carrers han quedat impregnats d’una sensació de comunitat i tradició. Els aplaudiments i els somriures han estat l’epíleg perfecte per a una festa que combina religió i la història viva de la ciutat.
