El drama de l’habitatge ja no només afecta a les persones que busquen llogar un pis sencer a Barcelona, sinó també a aquells veïns que directament no poden optar per aquesta opció i busquen llogar una habitació en un pis compartit. Si bé la pràctica era habitual entre els estudiants universitaris durant el curs, ara aquesta forma de viure ha deixat de ser temporal per passar a ser permanent i s’ha estès a totes les generacions.
La manca de regulació del mercat de lloguer ha provocat que la demanda in crescendo hagi esperonat als propietaris a incrementar també els preus del lloguer d’habitacions. De fet, fins i tot alguns especuladors han començat a especialitzar-se en el lloguer d’habitacions de pisos compartits, en comptes de llogar el pis sencer a una mateixa família. Una dinàmica que ha provocat que Barcelona ja sigui la ciutat de tot l’Estat on resulti més car llogar una habitació.
Segons les darreres dades que ha publicat el portal immobiliari Idealista, a Barcelona una habitació costa de mitjana 565 euros al mes (un 13% més que fa un any), xifra que representa la meitat del salari mínim interprofessional. En el cas del Districte de Sant Andreu, les habitacions es lloguen de mitjana per 470 euros al mes, segons les darreres dades del juny (el preu ha pujat un 4,4% respecte a l’any passat). De fet, a nivell d’Espanya, Sant Andreu és el 19è districte més car de tot l’Estat per llogar una habitació.
Tal com ha analitzat el portaveu d’Idealista, Francisco Iñareta, molts propietaris s’han començat a decantar per aquesta via “per tractar d’esquivar d’alguna manera els límits que imposa la llei d’habitatge” als lloguers de llarga duració (els tradicionals). Segons la seva opinió, previsiblement “continuarà creixent l’oferta [d’habitacions en pisos compartits]” si no es produeixen canvis legislatius.
