“A Bolívia, a cada casa hi ha un arbre fruiter, sobretot plàtans”. Així recorda la seva infantesa Carla Bejarano, que ha traslladat aquesta frondositat al carrer Gran de Sant Andreu, creant el Garden Coffee Bar. L’espai acull el visitant amb decoracions de plantes per tot arreu, creant una atmosfera perfecta per descansar del dia. L’especialitat: els cafès i els pastissos casolans.
La de la Carla Bejarano és una història de superacions constants. Ja de ben petita, a la seva Bolívia natal, va perdre el pare, i es va haver d’espavilar per ajudar la mare a tirar endavant la família, cuidant dels seus germans petits i venent al carrer el que fes falta. “Això em va ajudar a perdre la vergonya”, confessa Bejerano en conversa amb L’Exprés de Sant Andreu.
Va venir a Catalunya buscant millors oportunitats, i les va trobar treballant de cambrera per a cadenes de forns de pa amb cafeteria. Li va sorprendre un patró generalitzat en aquestes cadenes: “molts cops t’atenen de mala gana, com un robot”. Ella evitava fer-ho de totes totes: “Estem obligats a treballar, però ja que ho hem de fer, et sentiràs millor si ho fas de bon humor”, reflexiona. Aquesta actitud li va anar molt bé, i és justament la que ha volgut imprimir en el seu local personal.
La idea d’obrir una cafeteria pròpia era fruit d’una reflexió que va fer amb el seu marit, Danny Rodriguez: si li agradava la feina i havia agafat molta experiència en el sector, per què no provar de tenir el seu propi local? Així va començar aquesta aventura. “Vam fer números i vam veure que podia funcionar”, explica.
Dins aquesta llarga experiència s’hi inclou l’elaboració de cafè: ha fet nombrosos cursos, no només de com elaborar un cafè perfecte i dels diferents tipus de preparacions, sinó també de les pròpies varietats. Fins al punt que al Garden Coffee tenen una varietat elaborada específicament per a ells: un Brasilia medalla d’or ecològic. “El vaig triar jo, i és igual com soc jo: intens, amb cos i agradable en boca“, detalla Bejarano. És tan cremós, que en acabar sempre queden restes de l’escuma a la tassa. A més, per sortir-se de l’habitual, ofereixen altres especialitats, com ara un cafè verd (amb grans verds) barrejat amb branques japoneses, el cafè ginseng o un granissat de cafè.
L’altre gran punt fort son els pastissos, els pans de pessic i els ‘alfajores’, que són majoritàriament casolans. Els elabora “de forma natural, fent servir el mínim de químics possible”, afirma. I el resultat es nota: “molts em diuen que estan boníssims, que s’ho menjarien tot si poguessin”, assegura, orgullosa de la bona rebuda que tenen. A més, per encàrrec fan pastissos vegans i sense gluten, i fan pastissos sota comanda d’acord amb les necessitats de cadascú, per exemple per a celebracions.
Tot plegat es complementa amb plats combinats a qualsevol hora (excepte sopar, perquè tanquen a les vuit del vespre) i menús de migdia molt econòmics: per només 6,50€ donen un plat principal amb beguda i postre o cafè. “Per als treballadors és ideal, perquè amb la pausa per dinar no et dona temps a menjar gran cosa més”, apunta la propietària, demostrant la seva visió de negoci. Una visió que també va traslladar al nom, que el va posar en anglès esperant que la trobin els turistes quan cerquin a internet, i li funciona: els clients d’un alberg proper solen anar a parar al Garden Coffee Bar.
Però la clau de volta del seu negoci no és cap altra que el tracte proper i familiar. “Ja ens coneixem amb molts veïns de Sant Andreu, m’expliquen els seus problemes, entre tots fem pinya“, explica Bejarano. Ara el negoci li està anant molt bé. Ja és un punt de trobada amb el que ella buscava: el lloc on poden anar els pares i prendre una cervesa, mentre els fills prenen el berenar. No en va, hi ha un racó amb llibres i colors, on la seva filla sol jugar a les tardes i altres nens també l’acompanyen.
Ara bé, reconeix que l’inici no va ser tan bo. Va ser el 24 de gener de 2022, quan just acabaven de signar el contracte i es van trobar la vorera de davant el local plena de tanques de les obres de reforma del carrer Gran. Una reforma de la qual no els havien informat en traspassar-los el local. Per acabar-ho d’adobar, es van veure afectats per un accident a la finca. Però la resiliència que sempre l’ha caracteritzat la va animar a no abandonar: “Mai vaig pensar en tancar“, assegura.
Al contrari, com que sabia que el negoci funcionaria, malgrat els primers mesos estava en números vermells, va decidir endeutar-se i així poder fer més agradable el local. I va funcionar. A finals de 2022, les tanques desapareixien, i tot i perdre la terrassa, els números van començar a quadrar. Agraeix el suport dels veïns, que “van empatitzar molt” amb ells, i també del propietari del local, que els va ajudar amb el lloguer en els mesos més negres. Ara, poc a poc, va fent petites millores, fent que de mica en mica aquest petit oasi del carrer Gran sigui cada cop més gran.
