Com no podia ser d’una altra manera, la tradició meteorològica ha tornat a donar la benvinguda a la Festa Major en un ambient gèlid. Un fred que ha fet omplir la plaça d’Orfila d’anoracs i bufandes per a tots els gustos, però amb un objectiu compartit: escoltar el pregó dels germans Pau i Júlia Serrasolsas. En aquest sentit, una dada a remarcar, feia dos anys del darrer pregó presencial per culpa de la pandèmia.
Després del tremolor satànic i l’anada cap al pregó, dins de l’Ajuntament es podia prendre el pols a la tensió amb què els dos components de Ginestà encaraven els minuts finals abans de sortir al balcó. De fet, cap dels dos s’ha tallat un pèl a l’hora de demanar un got d’aigua directament a la regidora del Districte, Lucía Martín. La raó: els nervis que els recorrien per dins.
Una emoció que poc després s’ha començat a traduir en paraules micròfon en mà i que, a poc a poc, ha anat calant entre el veïnat. En Pau i la Júlia han fet tot un recorregut nostàlgic per Sant Andreu. Han esmentat tant als seus avis, com escenes de la seva infantesa i alguns dels seus moments vitals. “Tenim molta sort de viure on vivim”, han celebrat, aclamats tot seguit per un fort aplaudiment. Posteriorment, els germans tampoc han volgut oblidar-se de fer pública la seva satisfacció amb els organitzadors de la Festa Major, els quals en els darrers anys han redoblat l’aposta per convidar al pregó a veus tan fresques i joves com les d’Andrea Motis o l’Àfrica Zamorano.
Sempre des d’una perspectiva reivindicativa, el tàndem de Ginestà ha optat per tractar tots els temes que els inquieten socialment. Contextualitzats en la crisi que pateix el país, han volgut tenir un record per a totes les persones que han perdut la vida a causa de la Covid–19, així com han denunciat l’auge de les agressions, la precarietat laboral, els preus desorbitats dels lloguers i el cada vegada més manllevat dret a manifestació. Pel que fa al masclisme, l’homofòbia i el racisme, els germans Serrasolsas també han sigut clars: “No tolerarem actituds de merda”.
Ja més en detall, en Pau ha volgut deixar palès la gravetat de la situació en la qual es troben els joves. Els preus dels lloguers, cada vegada més alts, ha volgut recordar al públic com no concorden amb la precarietat laboral que hi ha enquistada al país. De fet, ha apuntat com molts dels seus amics no han pogut ni considerar independitzar-se a Sant Andreu. En consonància amb aquesta problemàtica, també ha emfatitzat com el nucli urbà segueix abocat a una onada de desnonaments, quan en un món més just Sant Andreu hauria de ser “un poble d’acollida”.
Davant l’augment d’agressions racistes, masclistes o LGTB-fòbiques, la Júlia Serrasolsas també han volgut mostrar la seva preocupació. Una dinàmica que ha demanat aturar d’una vegada per totes: “Si veus que el teu col·lega s’està passant de la ratlla, li dius. Si veus que el teu col·lega fa un comentari masclista, el fas callar“. Una qüestió a la qual han sumat el problema endèmic que, consideren, arrosseguen els cossos policials. Segons ha confessat, molts dels i les joves no se senten protegits per uns Mossos d’Esquadra que, manifestació rere manifestació, utilitzen la brutalitat policial. Per aquest motiu, ha remarcat la necessitat de comptar amb espais segurs i punts liles a les festes.
Per últim, la mítica frase de cada pregó: “Ara sí, andreuencs i andreuenques, molt bona Festa Major!”. Una proclama que ha donat pas a una pluja de confeti, a la tradicional baixada de la pancarta pel campanar de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, als primers balls de l’Andreu i la Coloma i a la música dels tabalers de la Satànica de Sant Andreu que animaven l’inici de la Cercavila. Tot, mentre els dos joves germans tornaven a endinsar-se dins l’Ajuntament un cop acomplerta la seva feina: dibuixar somriures, despertar il·lusió i enarborar els valors d’estima i comunitat.
