Després d’anys d’abandonament a la seva sort i quatre cursos sense dotació econòmica, finalment l’Ajuntament de Barcelona ha tret a licitació les obres per consolidar les restes de la masia de Can Valent, ubicada a tocar del Cementiri de Sant Andreu. Una actuació dotada amb 900.000 euros públics (sense IVA) que suposarà el desmuntatge d’elements obsolets i la retirada de la runa, així com la consolidació i reconstrucció d’alguns murs, forjats i tancaments per frenar la seva degradació. De fet, la intenció és evitar que s’ensorri cap altra part de l’edifici, ja que el consistori encara no li té cap futur definit.
Tal com recull la documentació a la qual ha tingut accés L’Exprés de Sant Andreu, els operaris treballaran per consolidar i restaurar les restes arquitectòniques de la masia, de manera que pugui allotjar un nou ús públic (encara per definir) que n’asseguri la seva conservació i memòria. En aquest sentit, és important destacar que l’edifici en estat de ruïna és propietat de l’Ajuntament des que el va expropiar el 22 de juliol de 1986 i resta protegida pel Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i catàleg del districte amb una protecció nivell C.
Si bé el seu futur sempre s’ha vinculat al desenvolupament del cementiri per proximitat, des de l’any 1992 que els veïns en reclamen estèrilment la seva rehabilitació com a equipament per al barri. De fet, aquestes obres de consolidació que s’executaran ja l’any 2022 s’havien previst l’any 2017, però per manca de finançament municipal no ha sigut fins ara que s’ha reprès el projecte. Unes obres que arriben més de quatre anys després que els experts alertessin que era “imprescindible aturar la degradació” de la masia.
La masia de Can Valent, també coneguda com a Can Pere Valent, es trobava dins del municipi de Sant Andreu de Palomar i treballava en el sector vinícola del territori (el qual agrupava diverses masies més). Més concretament, Can Valent va ser construïda al voltant del segle XVIII i, fins al gran desenvolupament constructiu del nucli urbà, la finca no va abandonar la seva activitat. Mentre que la seva degradació va començar als anys setanta, des d’aleshores que els desperfectes no han deixat d’incrementar-se fins a l’actual estat de runa.
Fotografia | Aleaolea
Val mes tard que mai pero quina vergonya deixar-la morir.