Els vianants que passegen pels entorns de la plaça de Marià Brossa a la pràctica han deixat de tenir prioritat. Així ho evidencia l’estudi que ha elaborat el veí i catedràtic de la Universitat Ramon Llull, David Fonseca, el qual recull que, de mitjana, hi circulen una seixantena de vehicles cada 10 minuts i que, en algunes franges, la xifra s’eleva fins a la vuitantena. Dades que, segons avança, res tenen a veure amb un entramat de carrers pacificats.
“Un carrer pacificat és aquell on els vianants tenen prioritat i poden caminar tranquil·lament, com ara el carrer Gran entre Joan Torras i Fabra i Puig, però ni a Agustí i Milà, ni a Segarra, això es compleix”, explica Fonseca. Un volum de trànsit que no només genera inseguretat, sinó també trencament del mobiliari urbà, contaminació i soroll. “En alguns moments he agafat mostres i he registrat pics de 85 decibels des de casa“, explica l’investigador que també viu a l’entrada d’Agustí i Milà.
Encara que de primeres el veïnat podria imaginar que qui transita són andreuencs que surten o tornen de treballar, l’estudi revela una transcendental dada: els vehicles comercials, com ara furgonetes, representen el 50% del total de pas. Un percentatge que encara podria ser més elevat si no fos per la crisi de la COVID-19, ja que les dades es van recollir en un període on bars i restaurants estaven tancats i el comerç no essencial tampoc podia obrir en cap de setmana. “Un cop superada la crisi imaginem que, si no es fa res, l’impacte del trànsit encara serà superior”, adverteix.
Tanmateix, l’estudi posa de relleu que la meitat d’aquestes furgonetes i camions comercials tenen greus dificultats per girar d’Agustí i Milà cap a Segarra: “Necessiten fer maniobres on posen en perill vianants i mobiliari urbà”. “La situació generada pels vehicles comercials i camions d’escombraries és dramàtica; segons quines longituds no poden accedir, els és impossible i el que acaben fent és rebentar el paviment, trencar arbres, emportar-se fitons i si no han atropellat encara a ningú ha estat un miracle”, afegeix.
Davant d’aquesta conjuntura, l’expert té clar que actualment “s’està avantposant el dret a la circulació d’aquests vehicles per sobre de la seguretat dels vianants“. Un fet que creu que es pot agreujar si els estudis de mobilitat implícits a la pacificació del segon tram del carrer Gran de Sant Andreu no se saben interpretar de forma correcta. “Amb la pacificació des d’Agustí i Milà fins a la plaça de Mossèn Clapés encara ens han de dir per on passaran els cotxes, perquè la part inferior a aquest eix ja està pacificada”, recorda.
En aquesta línia, Fonseca nega que amb la reurbanització de carrers els cotxes s’evaporin: “No és veritat, passen per una altra banda i un estudi on participo de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) també demostrarà com els efectes de les superilles fan que el trànsit passi per una altra banda i es congestionin els carrers adjacents”. En el cas local, mentre que abans per Agustí i Milà passaven prop de 2.000 cotxes al dia, ara en són 5.000.
Una quantitat de vehicles que tampoc respecta el límit de velocitat a 20 o 30 km/h, ja que segons ha comprovat l’investigador, un cop superen el primer semàfor bona part dels conductors trepitja fort l’accelerador. “Tant Agustí i Milà com Segarra són rectes molt llargues i es converteixen en zones d’alliberament personal, fet que genera que la velocitat al final sigui superior a la permesa”. Una infracció, però, que tampoc és l’única, ja que cal afegir els girs prohibits que fan alguns des del carrer de Tramuntana per enllaçar amb Segarra: “Són habituals i s’han d’entendre des de la dificultat i el cansament que al final tenen alguns veïns per anar del punt A al punt B”, assumeix.
Si bé el catedràtic apunta que treure les pilones podria ser una de les possibles solucions per eliminar el denominat efecte túnel que aporta seguretat als conductors i circumscriu als vianants a les minúscules voreres, des de la Plataforma per la Pacificació del Casc Antic volen anar més enllà. Tal com apunta una de les seves portaveus, Sílvia Rodero, les quatre reunions que han mantingut amb el districte només han servit per fer que, aviat, el carrer Gran de Sant Andreu torni a canviar de sentit entre Malats i Joan Torras.
“Primer ens van dir que l’estudi de mobilitat el tindrien al febrer i ara ens diuen que cap a finals d’any, quan a més ens trobem que els estudis que han començat a fer no han encarat el problema en la seva globalitat, no han tingut en compte Servet ni el gir prohibit per Arbúcies”, exposa Rodero. Segons relata, “al principi semblava que l’equip del districte tenia ganes d’escoltar i fer canvis a curt termini, però ara resulta que han decidit seguir el seu pla, esperar a l’estudi de mobilitat i d’entrada només faran el canvi de sentit del carrer Gran que creiem que no arreglarà el problema”.
Segons esgrimeixen els veïns afectats, el canvi de direcció només afectarà aquells vehicles comercials que han d’anar als establiments d’aquest tram del carrer Gran, de manera que una bona part seguirà circulant per Segarra i que tampoc soluciona el 50% de vehicles privats restants que entren per Agustí i Milà. “Ens hem quedat molt decebuts, no han volgut ni admetre les nostres propostes per solucionar el gir prohibit del carrer d’Arbúcies”.
El que els veïns confessen no saber és si aquest pla de mobilitat que promet l’equip de Govern contemplarà la segona part de la reforma del carrer Gran. “Ens fa por aquesta pacificació i no perquè estem en contra de la reforma, sinó que ens sembla malament que la facin sense haver resolt els problemes que d’entrada van generar i que ara es poden estendre”, considera la portaveu. Davant d’aquesta circumstància, des del moviment per la pacificació del Casc Antic assumeixen que la mobilització al carrer haurà de seguir en marxa. De fet, ja han recollit 850 signatures de suport a la seva causa i en els propers dies les entregaran a l’Ajuntament.
