Una de les riqueses que caracteritza a Sant Andreu de Palomar és el seu dens teixit associatiu. Tot un entramat d’entitats i associacions dedicades a les reivindicacions veïnal, l’esport, la cultura… però entre les quals existeix una que sovint no és prou reconeguda: Ventijol. La raó? El fet de treballar amb famílies i persones que viuen en situació de risc o exclusió social. Però per entendre què és Ventijol abans cal saber qui és la seva alma mater: Carme Bosch, la seva presidenta i fundadora 25 anys enrere.
La voluntat de la professional en l’àmbit del treball social la va conduir a bastir l’any 1994 una associació que navegava entre les aigües de la SIDA, l’alcoholisme i les toxicomanies. “Des del principi he tingut aquesta vocació de justícia social”, expressa. La seva idea no era cap altre que “prevenir i protegir a la primera infància en el seu entorn familiar”, ja que “una vegada el jove creix cada vegada és més difícil reeducar a la persona”. Com fer-ho? Mitjançant una entitat que oferís teràpia familiar sistèmica.
Però per arribar a definir la raó de ser de Ventijol, Bosch abans es va haver de nodrir de tot un cúmul d’experiències. “Vaig exercir com a treballadora social al departament de medicina interna de l’Hospital de la Vall d’Hebron durant 32 anys i allà ateníem els primers casos de SIDA, toxicomanies diverses, incloent-hi l’alcoholisme, així com problemes socials”. “A banda del problema mèdic hi havia l’addició, i això feia que un alcohòlic tornés cada dos o tres mesos a l’hospital perquè es tractava com si fos un malalt convencional; no hi havia un tractament específic per l’addicció i les seves causes”, relata.
Va ser en aquest punt quan va veure necessari fer un “abordatge” als problemes personals de cada afectat, ja que era en les de crisi quan se’ls havia de fer comprendre la seva situació i quins canvis necessitava a futur. Una forma d’actuar que avui dia és de les més habituals, però que aleshores no era ni de bon tros així: “Els metges al principi es limitaven a tractar la malaltia física, però després van començar a demanar-me ajuda”, recorda amb satisfacció pels progressos que va aconseguir desenvolupar.
Amb el suport que els treballadors socials oferien als metges “el malalt sortia de l’hospital orientat a continuar el tractament psicològic de la seva addicció en un centre especialitzat en drogodependències”, rememora. “Conscient que darrere les toxicòmanes en molts casos hi havia greus problemes familiars, vaig considerar que era indispensable formar-me en aquest àmbit, on en aquells moments no s’hi havia gairebé treballat”. Una branca del coneixement pràcticament desconeguda al país d’aleshores i que la va empènyer a marxar estudiar becada als EUA i a Londres, on va aprendre tot de procediments que més tard posaria en pràctica a Ventijol.
“La missió de Ventijol va ser acompanyar les famílies en la seva trajectòria vital, ajudant-les a superar les tempestes de la vida i fer-les arribar a bon port”, il·lustra. Una forma de treballar per la qual es va equipar amb tota una plantilla de psicòlegs i terapeutes formats en les relacions dins l’àmbit familiar. “Els diferents problemes de les persones provenen principalment de la manera que es relacionen entre elles, quin tipus de vincle s’ha generat dins el nucli familiar i les causes que han provocat la seva situació actual”, destaca.
És en aquest camp on Ventijol desplega tota la seva artilleria mitjançant vuit programes d’actuació amb un fil conductor centrat en la mateixa qüestió: abordar i resoldre els problemes, pal·liar les seqüeles i prevenir les possibles repercussions negatives en el desenvolupament psicosocial dels menors. Si bé entre els seus usuaris compten amb famílies derivades de Serveis Socials, salut o les mateixes escoles, les famílies interessades en les seves teràpies també poden adreçar-se per iniciativa pròpia al carrer Gran de la Sagrera, just a l’entrada del Parc de la Pegaso (93 408 12 36).
