La construcció d’un tanatori al passeig de Santa Coloma ha obert la caixa dels trons. Per primera vegada en molts anys, sis entitats veïnals del Districte de Sant Andreu s’han posat d’acord per denunciar la darrera maniobra política: trencar el Pla Casernes que Ajuntament de Barcelona, Consorci de la Zona Franca (CZF) i associacions veïnals van signar fa 14 anys. A parer del veïnat, Ajuntament i CZF els han traït en permetre la venda especulativa d’un solar que consideren públic i permetre construir un negoci de lucre privat.
“Ens han enganyat durant aquests darrers 14 anys que ens hem reunit a la Comissió de Casernes”, apunta el portaveu de l’AVV Sant Andreu Nord – Tramuntana, Carlos Blanch. “Des de sempre que enteníem que els equipaments que s’havien de construir a Casernes serien de gestió pública, com és el cas de l’alberg per a gent jove que s’havia de fer en aquest solar, però ara ens assabentem que el CZF ha venut aquest terreny a un privat per especular”, afegeix. Més concretament, el CZF va subhastar la peça que hi ha a tocar de la comissaria dels Mossos d’Esquadra per aconseguir el màxim rendiment econòmic. La liquidació se la va acabar emportant Serveis Funeraris de Barcelona SA (SFB), en mans de Mémora, per un preu de 4,5 milions d’euros.
“Tan bon punt em vaig assabentar que una empresa funerària havia comprat aquest solar em vaig dirigir a l’Ajuntament de Sant Andreu per demanar explicacions”, recorda el president de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Santi Serra. “Aleshores em vaig reunir amb la regidora Laia Ortiz i la consellera Blanca Port de Barcelona en Comú, les quals em van dir que, com que l’Ajuntament tenia el 15% de les accions de la funerària, no donarien el permís que permetés construir cap tanatori allà”, rememora. De fet, el mateix executiu d’Ortiz advocava per desenvolupar, en primer terme, un nou tanatori al cementiri de Sant Andreu (i que encara està pendent de construir-se). “Em van dir que tants tanatoris no hi podien haver i que no donarien permís al del passeig de Santa Coloma”, subratlla el representant veïnal.
El Govern canvia d’opinió
En aquests dos anys i mig el discurs polític ha fet un gir de 180 graus. Aquest passat dijous la regidora de Sant Andreu, Lucía Martín, assegurava que l’Ajuntament de Barcelona no tenia marge per aturar el projecte, pel fet que es desenvolupa en un suposat solar privat i no existeix cap normativa que reguli el nombre de sales de vetlla a la ciutat. Un argument que Blanch desmunta en recordar que els terrenys han sigut públics quan estaven en mans del Ministeri de Defensa i quan van ser comprats pel Consorci de la Zona Franca.
Però… és el CZF un organisme privat com sosté Lucía Martín? No, el mateix ens es defineix com una “entitat pública de dinamització econòmica” i sempre ha comptat amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona i del Govern de l’Estat. Els primers mitjançant la figura de l’alcalde de Barcelona com a president de l’ens i, els segons, a través del delegat executiu que designen des de Madrid. Per tant, el CZF actualment està controlat pels dos partits que comparteixen govern tant a la Casa Gran com a la Moncloa: socialistes i Comuns / Podemos.
“L’any 2017 semblava que els comuns estaven al costat dels veïns quan es va anunciar això del tanatori, però ara ens diuen que ja està fet; per què deien abans això i ara diuen que no hi ha res a fer i que només podem negociar amb Mémora el tros que els quedarà lliure de terreny?”, es pregunta el portaveu de Sant Andreu Nord – Tramuntana. “És demencial, en tot cas serem els veïns els qui decidirem què s’ha de fer en aquell terreny i no una empresa privada”, avisa.
El procés participatiu passa a ser “paper mullat”
La presidenta de l’AVV Sant Andreu Sud, Cristina Galán, no s’està de treure la pols a totes les actes que l’entitat ha acumulat en els darrers 14 anys per denunciar el darrer “menyspreu” institucional al veïnat. “Ja vam pactar què s’havia de fer a Casernes i fins i tot vam cedir amb la construcció d’habitatges privats per costejar la compra dels solars al Ministeri de Defensa i la posada en marxa dels equipaments públics”, assenyala. “Ara no pot ser que d’amagat ens venguin més terrenys per fer un projecte privat, quan els veïns vam dedicar moltes hores del nostre temps lliure per arribar a un acord que s’ha convertit en una presa de pèl i paper mullat“, insisteix.
A parer de Galán, la maniobra que han fet comuns i socialistes a través del CZF és “intolerable”, sobretot quan el Govern “s’omple la boca de participació ciutadana i transparència“. “Hem fet 30.000 reunions perquè ara ens facin això, estem una mica cansats d’aquests paperots de la participació i després trenquin els acords”, afegeix Blanch. “Vam començar la batalla veïnal amb el lema ‘No ens robareu les Casernes’ i ara haurem de tornar a lluitar per preservar un solar que considerem d’ús públic“.
Comuns i socialistes, “venuts als interessos econòmics”
“No han complert amb la democràcia, se l’han passat per l’aixella; els mateixos comuns i socialistes que estan a l’Ajuntament i al CZF a través de l’Estat ens han decebut, s’han venut als interessos econòmics“, opina el president de l’AVV de Sant Andreu de Palomar. Al seu parer, els responsables polítics que hi ha repartits entre tots dos organismes han actuat de manera “denigrant”. “Ens faran un passadís de la mort a les Casernes: primer ens construiran 152 habitatges per a la gent gran, al costat una residència d’avis i pràcticament cara a cara tindran un tanatori; serà una avinguda de la mort“, il·lustra. “Ja sabem que tots anirem a parar al tanatori, però això en vida fa un aspecte inhumà“.
Tot plegat, perquè en la seva opinió han prevalgut els diners a qualsevol moral: “Laia Ortiz i Blanca Port ens van dir que no es permetria fer perquè controlaven el 15% de Serveis Funeraris de Barcelona SA, però com que aquest any també s’han venut les accions, ara ens diu la regidora Lucía Martín que no hi pot fer res“, emfatitza Serra.
La ‘nova política’ compra “el discurs del capital”
Segons Blanch, aquesta actitud governamental és fruit de l’acomodament al poder dels comuns: “Han perdut la il·lusió per la reivindicació de base i s’han deixat emportar pel discurs del capital“. “La pena és el convenciment ferm que Lucía Martín té sobre que es tracta d’un terreny privat, quan nosaltres com a poble entenem que és públic. Ara ens trobem que ens l’han robat“, considera. “Si els comuns donen suport a aquesta idea, és que estan col·laborant amb el privat“.
“És molt perillós tolerar que se saltin els acords quan volen i quan necessiten diners”, adverteix Galán. El motiu: “Ara ens ho han venut com una cosa feta i en la qual no hi ha marxa enrere, però si tolerem que ens prenguin aquesta primera peça on havia d’anar un equipament públic, és molt probable que demà passat ens vinguin amb una altra història i ens diguin que ja no fan la residència perquè és de molt mal gust posar-la allà”, avança.
Un Govern que desconeix els acords tancats
Des de Sant Andreu Sud observen com “no només la postura del Govern municipal ha canviat, sinó que quan Lucía Martín va parlar al Consell de Barri del tema semblava que no tenia ni idea que hi havia hagut un procés participatiu”. “Aleshores va dir que l’alternativa era un alberg turístic privat i no crec que ho digués per mentir, sinó que en realitat no sap que l’alberg de joves havia de ser de gestió pública“, incideix Galán. “Sobta que quan passem d’un Govern a un altre no es facin cap traspàs, i encara ens sobta més que passin aquestes coses quan són del mateix color polític“.
Per tal de deixar enrere aquesta mena de pràctiques que trenquen tots els acords previs, l’entitat del sud de Sant Andreu clama per fer vinculants tots els processos participatius. En aquest cas, “ja no només pel fet que sigui un tanatori, sinó per les formes d’actuar del Govern; l’any 2018 els comuns ens van donar una confiança i vam desconvocar les mobilitzacions, però ara d’un dia per l’altre ens diuen que ja ho tenen pràcticament tot lligat amb Mémora i que anem nosaltres a l’empresa funerària a negociar quines engrunes del solar ens deixen”, sosté Blanch.
El problema no és el tanatori, són les formes
Tal com revela Santi Serra, va ser dimecres passat quan les entitats van tenir coneixement oficial de la voluntat de construir un tanatori després de demanar una reunió d’urgència amb la regidora Lucía Martín, el conseller tècnic, Gerard Sentís i la gerent del districte, Maria Gas, entre altres càrrecs. “Nosaltres com a associació els vam dir que no estàvem en contra d’un tanatori públic, però el que no volíem és que fos privat i que a sobre anés a parar a un terreny que ja s’havia reservat per un altre equipament públic”, recalca. En tot cas, des de l’entitat de Sant Andreu Nord – Tramuntana consideren que “si volien un tanatori han tingut 14 anys per dir que aquí anava un tanatori, en comptes d’imposar-lo“. “El que han fet és saltar-se la democràcia i els processos participatius”, sentencia.
Una mobilització a contrarellotge
Queda alguna escletxa per revertir el projecte? Segons va traslladar l’executiu a les entitats: sí. “Sembla que Mémora només ha fet una espècie de paga i senyal pels terrenys i que encara queden serrells del contracte per tancar, tenim temps fins al primer trimestre del 2021“, destaca el mateix portaveu veïnal. Davant d’aquesta circumstància, sis associacions de veïns del districte s’han conjurat per organitzar una mobilització veïnal històrica que permeti aturar el projecte del tanatori a les Casernes. “Veurem quina força tenen els diners i quina força té la ciutadania”, exposa Serra.
A data d’avui ja han convocat una primera concentració informativa aquest dilluns 30 de novembre a les 18 hores a la plaça d’Orfila, per tal de coincidir amb la Comissió de Seguiment de les Casernes a la seu del Districte, on hi haurà representants de l’Ajuntament de Barcelona i del CZF. L’objectiu: “Mostrar el rebuig del veïnat a l’operació especulativa que han fet amb el solar de les Casernes”, sintetitzen.
Fotografia | El delegat executiu del CZF, Pere Navarro, amb la presidenta del CZF, Ada Colau // AJUNTAMENT DE BARCELONA
