Pocs edificis de Sant Andreu de Palomar poden relatar la història del nucli urbà com és el cas de Can Barbosa. Ubicat al número 10 del carrer de Pons i Gallarza (o també conegut com a carrer de Sant Llorenç fins al 1910), la finca és fidel reflex d’episodis veïnals d’ençà el 1848. Tal com ha pogut constatar L’Exprés de Sant Andreu, la intenció de l’actual societat propietària és rehabilitar-lo per convertir-lo en un complex residencial.
Després de ser aprovat inicialment per la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, al Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana de la finca de Can Barbosa ara només li caldrà superar l’aprovació definitiva del Consell Municipal, després de restar exposat al públic durant aquest novembre per rebre possibles al·legacions. Però… Què contempla la iniciativa privada de l’empresa Can Barbosa SL? Encabir deu habitatges en la finca actual, la qual veurà preservada i restaurada tota la seva façana original. Els que no se salvaran, però, seran els dos locals que hi ha al fons del carrer de Cerdà, ja que la superfície d’aquests s’aprofitarà per fer un pati que permeti l’obertura de l’immoble a aquest carreró.
La transformació d’aquesta finca històrica catalogada amb el nivell C pot seguir el mateix camí que ja va traçar la masia de Ca l’Estruch. Ubicada només uns metres més amunt del carrer de Pons i Gallarza, aquesta antiga casa de pagès va ser propietat en última instància de les Germanetes de l’Assumpció. Una congregació religiosa que va decidir remodelar l’immoble del segle XVI per encabir quatre habitatges d’alt standing al seu interior. El seu preu de venda de fa cosa d’un parell d’anys: des dels 475.000 euros fins als 635.000 euros.
A diferència del que va succeir amb Ca l’Estruch, encara es desconeixen les característiques constructives dels habitatges que aniran dins de Can Barbosa. El que sí que se sap és que suposaran una nova etapa d’aquest edifici, del qual se sap que al cap de pocs anys de ser construït va allotjar un cafè-teatre i, més tard, una sala de ball. Ja l’any 1888 l’edifici va acollir l’Ateneu Obrer de Sant Andreu, fins que l’any 1911 l’entitat va decidir marxar al carrer de l’Abat Odó on s’ha mantingut activa fins a l’actualitat.
Si bé fins aleshores havia sigut l’edifici de l’ateneu, només tres anys després adquiria el nom de Can Barbosa amb motiu de la sastreria que hi treballava al seu interior i de la que alguns andreuencs encara se’n recorden. El motiu: va restar oberta fins a la dècada dels vuitanta. Amb el temps el local passaria a allotjar un establiment de l’Àrea de Guissona, el qual s’estaria al bloc fins que els seus responsables van decidir traslladar-se al carrer Gran de Sant Andreu.
En aquest sentit, cal recordar que l’activitat de la cadena agroalimentària va conviure durant els seus darrers anys amb el moviment okupa que habitava els pisos de l’edifici sota el nom de La Gorda. Una okupació que s’allargaria fins al 14 de juliol de 2008, quan els Mossos d’Esquadra el van desallotjar i van procedir a detenir tres de les okupants per desobediència a l’autoritat. Només quatre mesos després, però, els habitatges tornarien a ser okupats i aquest cop integrarien el local que havia quedat buit. Naixia el CSO La Gordíssima.
L’objectiu dels joves okupes era denunciar “l’agressiva situació de l’especulació urbanística que es viu a Sant Andreu de Palomar”. Un “alliberament” que suposaria la creació del primer espai autogestionat al casc antic, el qual es volia caracteritzar per ser un “espai autònom” i “lliure de les lleis del capital, d’opressions nacionals, sense discriminació de gènere i sense racisme”, tal com encara recull el portal virtual del CSO.
El normal funcionament del centre social okupat, però, es veuria entrebancat pels quatre desallotjaments que va llançar la propietat. Seria el desnonament del 25 de juny de 2015 el que conduís als integrants de La Gordi a abandonar l’objectiu de mantenir el centre actiu: “Després del procés de desgast acumulat per les reiterades amenaces de desallotjament ja no comptàvem amb gaires forces a l’assemblea i totes sabíem que tard o d’hora arribaria aquest moment”, assenyalaven.
En el mateix comunicat, l’assemblea de La Gordíssima posava de manifest que tots els projectes socials, polítics, culturals i econòmics que s’havien dut a terme al centre quedaven “darrere dels maons de la marca Barcelona“. Si bé aleshores el futur de l’edifici semblava encarat a acollir un hostal per a turistes, més de cinc anys després s’ha dilucidat el seu futur: un complex residencial.
