Lucía Martín decideix no concedir cap entrevista a L’Exprés de Sant Andreu

La ‘nova política’ ha envellit a passes de gegant. Barcelona en Comú, garants de la transparència, la fiscalització, la rendició de comptes i els que havien d’aixecar catifes i obrir les institucions; ara, des de la poltrona, tanquen la porta a la premsa de proximitat. Mitjançant l’equip de premsa de l’Ajuntament de Barcelona, la regidora del Districte de Sant Andreu, Lucía Martín, ha comunicat a aquest mitjà de comunicació que no li pensa concedir cap entrevista, després que rebutgéssim enviar preguntes per escrit.

 

Mai cap formació política ni regidor de l’Ajuntament de Barcelona s’havien negat a ser entrevistats presencialment o telefònicament per aquest mitjà de comunicació. Sempre, tots els representants polítics de tots els partits havien respost a les entrevistes que se’ls havia plantejat, fossin extenses o breus. Des del primer dia de la fundació del mitjà sabien que L’Exprés de Sant Andreu no faria massatges ni publireportatges polítics. Malgrat la incomoditat que els suposés posar de manifest determinades contradiccions de partit o govern, tots els càrrecs sempre s’havien avingut a donar resposta a les incògnites, debats i dubtes que poguessin sorgir entre el veïnat.

En el cas que ens ocupa, des de L’Exprés de Sant Andreu volem ser transparents i posar de relleu que no és la primera vegada que demanem una entrevista amb la regidora Lucía Martín. Des que va accedir al càrrec, fa 16 mesos, hem demanat fins a set vegades concretar una data per fer l’entrevista. Només una vegada vam aconseguir tancar un dia i hora, però el seu mateix equip va decidir suspendre-la. El motiu: haver publicat el Pla d’Actuació del Districte de Sant Andreu (PAD), el qual contemplava desnonar el projecte de La Cinètika dels antics cinemes Lauren. No els va agradar que féssim periodisme i que allò acabés amb una mobilització veïnal contra les seves pretensions. Per cert, a dia d’avui seguim sense saber res del PAD.

El cas que ens ocupa evidencia certa gravetat i afecta el conjunt del periodisme de proximitat, a aquells mitjans que, al contrari de les grans capçaleres, dia rere dia es dediquen exclusivament a recollir les denúncies del veïnat. Els mateixos que, jornada rere jornada, fan d’altaveu d’aquells veïns que no tenen veu. Setmana rere setmana fiscalitzen i radiografien l’efecte de les decisions polítiques sobre els carrers i places del nostre entorn. És a un mitjà d’aquestes característiques al que Lucía Martín decideix no respondre.

Decisions d’aquestes característiques no fan més que profunditzar la degradació democràtica de les institucions. Una degradació que, si bé ja ens hi havien acostumat determinats sectors politicosocials, es feia difícil imaginar que també hi participessin els que s’autoanomenen fills del 15-M. Assumir un càrrec públic suposa respondre i justificar tota acció política que puguis emprendre, t’agradi o no t’agradi el mitjà que tens al davant. Amagar-ho i no estar disposat a admetre preguntes que qüestionin o fiscalitzin les decisions s’anomena sectarisme.

Fins al mandat actual, la premsa local no havia rebut tals nivells de desconsideració. I ja no només ens referim a la impossibilitat de poder tancar entrevistes amb els càrrecs del Govern municipal. Fem referència a les consultes irresoltes que plantegem als equips de premsa, als silencis o les pilotes endavant que donen com a resposta els responsables polítics i els seus equips quan exercim de quart poder als barris, tinguem més o menys audiència.

Potser el dia que el veïnat de Sant Andreu pugui escollir directament als seus representants de la plaça d’Orfila, l’acció política al districte començarà realment a rendir comptes de cara al veïnat, en comptes de ser pur resultat de pactes electorals i partidistes. Un acord cuinat als despatxos de la plaça de Sant Jaume, on les formacions polítiques es reparteixen el mapa de Barcelona com si es tractés d’un pastís, sense atendre ni entendre quin representant s’escau millor a cada districte.

Ben és cert que, dels darrers quatre regidors que ha tingut Sant Andreu, tres no vivien al territori. Tot i això, dos d’aquests darrers, Raimond Blasi (CiU) i Carmen Andrés (PSC), sempre van estar predisposats a atendre la premsa local i a respondre preguntes incòmodes. Malauradament, ha hagut de ser un càrrec de Barcelona en Comú qui trenqués amb aquest respecte per la feina professional i veïnal que exerceixen els mitjans de proximitat a Sant Andreu.

PD: No és que als periodistes ens faci especial il·lusió entrevistar a regidors; és que volem complir amb el nostre paper dins d’una societat democràtica i vetllar pel Dret a la Informació de la ciutadania.