“Hem entrat a l’UCI“. Així de contundent es mostra el gerent del Beny Sant Andreu, Francisco Javier Alforcea, després d’assabentar-se de les restriccions del Govern de la Generalitat contra la COVID-19. Ell aquest dijous ja tenia assumit que no podria obrir per un problema personal del seu cuiner; el que no esperava, però, és que des de divendres i fins d’aquí a 15 dies, com a mínim, tampoc ho pugui fer. Al seu parer, la situació actual pel sector és “caòtica”.
Davant d’aquesta vicissitud, el president de L’Eix Comercial, Pròsper Puig, s’encomana a l’esperança: “Vull pensar que si ara han decidit fer aquestes restriccions tan extremes, és per tenir una bona campanya de Nadal“. “Són els científics els que saben fins on podem arribar i quines restriccions hem de prendre, però és molt bèstia que hàgim de tancar bars i restaurants”. “Han dit que serà per 15 dies, però estic convençut que molts ja no tornaran a obrir no només pel fet econòmic, sinó per la clatellada anímica al sector”, sosté.
En aquesta línia, Puig no va pas desencaminat. Els ànims dels restauradors locals estan per terra. “Des que m’he assabentat, que no he pogut dormir, estic desesperat”, confessa Víctor Ordóñez, propietari del Tres Temps de la plaça de l’Estació. “El tancament suposa acumular unes segones pèrdues després de les del març i no sé si d’aquesta ens podrem aixecar”. “No he pogut buidar les neveres, no sabem si podrem tornar als treballadors a l’ERTE… i al Gremi de Restauració ningú els ha precisat les ajudes“, subratlla.
Si bé el president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, va prometre aquest dimecres que dimarts vinent anunciarien les ajudes, des del sector no donen cap credibilitat a les seves paraules. “Si les ajudes són com les anteriors, no tinc cap esperança en dimarts vinent; només he de recordar com, des que vam reobrir, l’Ajuntament m’ha fet la vida impossible: només m’ha donat dues taules sense para-sol a la plaça d’Orfila i m’ha fet tancar la terrassa interior”, exposa Alforcea.
El mateix restaurador explica que, si el tancament s’allarga més de 15 dies, “ara sí que ja no podré tornar a obrir”. “Cada mes pago 2500 euros de lloguer pel local, al que he de sumar la seguretat social dels treballadors; i mentre que al setembre vaig perdre 1500 euros, a l’agost em vaig deixar 5000 euros; és inviable seguir així“, manifesta el gerent del Beny. Un forat sense fons en la caixa enregistradora que es repeteix en la pràctica totalitat dels locals. En el cas del Tres Temps, més del mateix: “Sense comptar la seguretat social, ni el que llençaré en menjar, tornaré a perdre 3.500 euros mensuals en el lloguer del local”, assumeix Ordóñez.
Una xacra que Pròsper Puig no entén com no s’ha filat abans: “Des del minut 0 de la COVID-19 que vam demanar solucionar el problema dels lloguers i és ara quan el Govern s’ha tret de la màniga una possible condonació; la veritat, però, és que no estic gens esperançat amb cap mesura vista l’experiència dels darrers mesos”, argumenta. Des del seu punt de vista, només l’ajuda de l’Estat en la matèria dels ERTE ha sigut efectiva. Un auxili econòmic d’una dimensió que no creu que pugui reforçar la Generalitat per cap altre cantó, “degut a la seva capacitat financera”, avança.
En aquesta línia, el mateix Ordóñez emfatitza que al passat confinament ja va haver de demanar 25.000 euros en un crèdit ICO per salvar el negoci de la bancarrota, però assegura que “si les ajudes tornen a ser en format de préstec, jo directament tancaré, perquè em nego a treballar 17 hores i només pagar crèdits, en comptes d’alimentar la meva família”. “Tinc 61 anys i ja em diran com surto d’aquesta; aquí necessitem solucions, no collonades dels polítics que per això els paguem; som moltes famílies les que es quedaran enrere“, afegeix Alforcea.
Des del Govern, Aragonès va argumentar que el tancament d’aquest tipus d’espais està condicionat al fet que la ciutadania tendeix a relaxar les mesures de protecció, fet que facilita el contagi del coronavirus entre els mateixos comensals. Un argument que no discuteix el representant de L’Eix, però sobre el qual demana sentit comú: “No volem posar l’economia per davant de la salut, però fem les coses amb coherència“. “No és ètic defensar el tancament de bars i restaurants, quan fa una setmana pensaven obrir l’oci nocturn o permeten les aglomeracions que hem vist a centres comercials o al transport públic”, assenyala Puig.
“Puc entendre que un bar és un espai delicat perquè la gent es treu les mascaretes, però els restauradors no som els culpables i, de fet, crec que som els que més ens cuidem de desinfectar taules i cadires, cosa que en molts altres llocs no es fa”, addueix el propietari del Tres Temps. Ara, amb el tancament, el que veu que passarà és el trasllat de la interacció social a l’interior de les llars: “La gent no vindrà aquí, sinó que s’ajuntarà a les cases i els meus mateixos fills de 20 anys seguiran quedant amb els seus amics”, il·lustra el mateix restaurador.
Segons Alforcea, les mesures “haurien de ser iguals per a tothom“, perquè “no només la restauració sortirà perjudicada, sinó tot d’empreses que hi estan vinculades, com la cristalleria, les màquines, els comercials… és un sector que mou moltíssima feina“. “Abans al Beny teníem sis treballadors, ara només tenia dos; quan ja no hi hagi feina per ningú, veurem què passa“, adverteix.
Vista la travessa pel desert que tot just començarà la restauració a partir de la mitjanit d’aquest dijous a divendres, Pròsper Puig comença a assumir que “aquí només podrà aguantar qui tingui un local de propietat“. I suma el segon laberint que tothom ja ha començat a visualitzar de reüll: “Totes aquestes restriccions obren una perspectiva que fins ara no teníem contemplada: que d’aquí a 15 dies no només es mantingui tancada la restauració, sinó que ens trobem en un confinament com l’anterior“. Un fet que, en cas de repetir-se, “suposarà el final de moltíssimes empreses”.
