Adéu al playoff de la forma més agredolça possible. La UE Sant Andreu no ha pogut trencar l’empat a zero davant el CE L’Hospitalet, fet que l’ha obligat a baixar del tren de l’ascens a la Segona Divisió B. Tal com havia establert la Federació Catalana de Futbol, en cas de taules aquestes beneficiarien de partida al millor classificat en lliga: el CE L’Hospitalet, conjunt que en cas de victòria o empat novament, el cap de setmana vinent podria posar la cirereta a la seva gran temporada interruptus.
Tot i la desfeta, els de la quadribarrada, aquest cop de negre per recordar a les víctimes del coronavirus, han pogut tornar cap al poble amb el cap ben alt. Seriositat, estima per l’esfèrica i adaptació a les circumstàncies han sigut els pilars d’un conjunt que al llarg dels 90 minuts ha sentit l’alè de l’afició que des de l’exterior de l’Estadi Municipal de Badalona no ha deixat d’esperonar als seus. Tot el cor que s’ha posat tant a l’exterior com sobre la gespa, però, no ha sigut suficient per perforar la xarxa rival.
Cal tenir en compte que el resultat del videomarcador en cap moment ha reflectit la realitat del partit. La primera part ha sigut intensíssima; com si mai haguessin existit els 132 dies d’aturada esportiva per la COVID-19. Tant la UESA com el CE L’Hospitalet han demostrat que volien obrir la llauna, amb les respectives estratègies encarades directament contra la porteria rival. Tot un combat de boxa d’anades i vingudes on qualsevol conjunt podria haver marcat el primer gol, però mentre els quadribarrats no han sabut definir en els darrers metres i només han pogut posar la por al cos d’Aliaga mitjançant la pilota parada, el conjunt de L’Hospitalet s’ha topat amb Sant Craviotto.
El meta que va marcar un abans i un després a la Feixa Llarga ha salvat sota pals dues mans a mans al punta rival: primer amb una mà prodigiosa i al cap de pocs minuts amb un peu miraculós quan pràcticament tota la banqueta de L’Hospitalet ja es veia a venir el gol. Un primer tant que tampoc ha arribat de la bota de Moha, qui en el tram final del primer període ha estavellat l’esfèric contra el pal dret de la porteria andreuenca. Tres internades de qualitat que han entelat tota una primera part on els quadribarrats han lluït fermesa i domini, sobretot després de la xerrada de l’entrenador Mikel Azparren a la pausa d’hidratació.
Si bé les oportunitats també s’han deixat veure al segon període, aquestes han minvat a mesura que el rellotge avançava. De fet, el pas del temps ha anat consolidant a L’Hospitalet sobre el seu terreny de joc, conscient que amb una línia defensiva forta i un contraatac podria tenir prou davant un Sant Andreu que al tram final s’ha bolcat, primer sense generar gaire perill i després sí que amb. Només un canyardo de David Serrano a dos minuts del temps reglamentari ha insuflat esperances reals als d’Azparren.
Un temps afegit que ha superat fins i tot el minut 100, els quals han sigut tot un batibull de pèrdues de temps per part dels jugadors rivals i pilotes penjades andreuenques sense trobar cap rematador. Un buit que ha sigut pràcticament el mateix que s’han trobat tots els aficionats, directius i jugadors que han presenciat el xiulet final. Un comiat que no ha estat exempt de polèmica: els seguidors de la UESA que s’han desplaçat fins a Badalona han recriminat amb duresa l’actitud dels jugadors al camp, així com la gestió de la directiva, a a la qual han demanat la seva dimissió després d’encadenar tres temporades a la Tercera Divisió.
Fotografia | Judit Andreu – UE Sant Andreu
